29/7: El Papa escombra cap a casa

DESPRÉS DE L’ATEMPTAT de Normandia, el papa Francesc ha dit que el món està en guerra, però que no és una guerra de religió, sinó pels interessos i els diners. Home, no és una guerra de religió clàssica, de tota una religió contra tota una altra. Però si algú entra en una església i mata un capellà en nom de Déu, alguna cosa deu tenir a veure amb la religió. S’entén que el papa Francesc, cap d’una gran religió, intenti minimitzar la responsabilitat del fet religiós en l’onada de terrorisme jihadista que hi ha a Europa, apuntant-se a la visió marxiana que en el fons tot és només economia i que les idees i les creences són pura superestructura de camuflatge. No és la religió la culpable, sinó una determinada manera d’entendre-la. Al llarg de la història s’ha matat i es mata en nom de Déu. I en nom de Déu s’han fet també coses excelses a favor de la solidaritat i la justícia. No crec que tot es pugui explicar amb els diners i els interessos. També les creences i les idees poden matar. Podem pensar que els autors de l’atemptat actuaven per unes raons que ells no coneixien i nosaltres sí. Però quan mataven, ells no ho feien en nom de l’emancipació del proletariat ni de la independència de Síria, sinó en nom de Déu. És una pista.