27/05/2015

28/5: Fa uns anys, tothom volia conquerir el centre

Figura que si un partit conqueria el centre, guanyava les eleccions, perquè era on hi havia el gran gruix de votants. Ara sembla que el centre s’hagi despoblat i que la crisi econòmica hagi empès els electors cap a les puntes del mapa polític (en qualsevol del seus eixos) i que qui s’ha quedat al centre ha perdut vots, gota a gota o a cabassos. Diria que això ha passat molt més a Espanya, però també en part aquí: de CiU a Esquerra, d’Esquerra a la CUP, del PSC a Iniciativa/Podem, del PP a Ciutadans (que no està més al centre que el PP, sinó que aquí és percebut com encara més a la punta en temes nacionals). Això té explicacions lògiques, ha passat en altres moments de crisi. I té també grans riscos. En qualsevol cas, els partits de centre, que tenen al centre la seva identitat, tenen dues possibilitats: anar a buscar els votants allà on sembla que ara són i desplaçar-se a les puntes, o intentar tornar a atreure els votants cap a l’espai de centre, tot i que és difícil en un context de crisi. Jo voto per la segona. Anar allà on hi ha els votants seria entendre la política com a màrqueting. Intentar atreure els votants cap al centre seria entendre la política, a la manera de Campalans, com a pedagogia.