Cartes a la Directora 30/04/2016

Polítics i lèxic

¿Els sona “empoderament”, “confluència”, “relat”, “recorregut”, “dret a decidir”, “línia vermella”, “passar pantalla” i altres expressions que probablement un il·lustre escriptor molt nostrat titllaria de “collonades”? Sembla que els polítics dediquin temps i energies a inventar noves definicions per diluir el sentit de les paraules i tractar-nos com a curts de gambals incapaços d’entendre les coses amb les expressions que realment els corresponen. Qui sap, potser són ells els curts de gambals que no saben expressar-se d’altra manera, utilitzant, com seria normal, la riquesa de la nostra llengua.

AGUSTÍ VILELLA I GUASCH

CAMBRILS

Re-repensant l’educació?

Respecto i admiro les propostes d’institucions compromeses amb la innovació (jesuïtes, Escola Pia, IES diversos, Sadako, Vedruna, etc.), les reflexions de la Unesco (de Delors a Morin, i fins a les del 2015), les aportacions de pensadors i educadors, les iniciatives com l’Escola Nova 21, etc. Dit això, vull centrar l’atenció en un joc tertulià actual que ens fa triar entre el que és modern en educació, el que és antic i el que importa.

A l’inici del segle XXI es va dipositar la fe en les TIC, que havien d’estimular l’interès per aprendre. Ara s’ha imposat la fe en la neuroeducació, un terme enganyós modern d’ús mediàtic. El que és clar és que hem d’aprofitar els coneixements que ens arriben des de la sociologia, l’antropologia, la psicologia, les neurociències, la pedagogia, la informàtica, etc., i connectar-los. Perquè el que importa en educació és la persona: el nen i la nena. I l’èxit és aconseguir meravellar-los pel coneixement. Això és antic o modern?

PAU LÓPEZ VICENTE

BARCELONA

Dieta verda

Si actualment passeges per Barcelona, trobes propostes gastronòmiques vegetarianes o ecològiques a cada cantonada. La moda de la dieta verda s’apodera de nosaltres i cada cop són més els adeptes a una dieta sana basada en productes vegetals i naturals. El vegetarianisme va néixer a les comunitats religioses de l’Índia del segle VI aC i ha existit al llarg de la història. Llavors, per què tanta popularitat ara com si fos nou? Podria ser una contratendència a l’anterior auge del fast food, una conscienciació social amb el planeta i els animals o simplement una nova moda imposada per la societat.

Una dieta rica en nutrients vegetals i pobra en proteïnes animals aporta beneficis, però cal seguir una dieta equilibrada per a cada persona i estil de vida. Com a conseqüència d’aquesta nova tendència ja ha sorgit un nou trastorn alimentari, l’ortorèxia, l’obsessió pel menjar sa. Així que continuem en la paradoxa que mentre mig món mor de fam perquè no té accés a una alimentació adequada, l’altra meitat segueix morint perquè es trastorna davant de tant menjar.

SARA CULUBRET I BELSA

BARCELONA

‘Quo vadis’, Unió?

El dirigent d’UDC Ramon Espadaler va deixar entreveure que el seu partit es tornaria a presentar a les eleccions del 26-J. A més, Convergència ha presentat a Unió un requeriment perquè li pagui 1,8 M€ de la part que li pertoca del deute total de CiU per poder liquidar la federació. Cal afegir-hi els 19 M€ del deute que té Unió i que van obligar-lo a presentar un preconcurs de creditors. Fa poc l’eurodiputat Francesc Gambús ha anunciat que abandona el partit després de 22 anys de militància. Sempre he pensat que el 25% que Unió ha tingut durant els anys de la coalició CiU no li corresponia i que la seva participació ha estat inflada. Això va ser una decisió interessada que va prendre Pujol en el seu moment. Encara no es pot saber quin futur espera a Unió, però es pot endevinar molt negre.

XAVIER SOLDEVILA FERNÀNDEZ

BADALONA

Fer el món més fàcil

Avui el poble de l’Esquirol és un racó de món més acollidor, més generós i més proper. Feia només cinc dies que l’Ajuntament havia rebut una instància perquè pensés en la possibilitat de posar un gronxador adaptat a nens amb mobilitat reduïda. En menys d’una setmana tots els regidors en massa han aprovat la col·locació d’aquest gronxador.

Avui una mare d’una nena de prop de dos anys amb una malaltia rara se sent orgullosa de la gent que escolta, que promou, que fa d’aquest món un lloc més fàcil, i agraeixo públicament a l’Ajuntament de l’Esquirol la seva predisposició.

M’agradaria convidar la resta d’ajuntaments a sumar-se a aquesta iniciativa. Sovint les famílies que tenim fills amb malalties greus estem massa ocupades en altres tràmits més burocràtics que fan que no prioritzem aquests temes més lúdics, però crec que a tots se’ns eixamplaria una mica més el cor si poguéssim anar a qualsevol parc públic a jugar amb els nostres fills perquè els adults que governen també han pensat en ells.

CAROLINA MORENO ROMERO

L’ESQUIROL