Català fora de l’escola (1980)

PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚSArticle complet de Ricard Torrents i Bertrana (Folgueroles, 1937 - Barcelona, 2023) a l’'Avui' (1/2-I-1980). Filòleg, pedagog, assagista, traductor i crític literari, Ricard Torrents va morir el diumenge 5 de març. Va ser el rector fundador de la Universitat de Vic, i membre de l’Institut d’Estudis Catalans, on va ser vicepresident de la Secció de Filosofia i Ciències Socials. Va presidir la Societat Verdaguer, que aplega estudiosos del poeta i articulista. Havia estudiat filosofia i literatura a la Universitat de Tübingen (Baden-Württemberg) i filologia catalana a la Universitat de Barcelona.  

Avui m'ha parat un vailet del veïnat que em demanava d'entrar a casa perquè –deia– se li havia colgat la pilota al meu terrat. He entès, és clar, que se li havia penjat. Volia dir això, però li ha sortit allò altre. I he pensat: té, una altra derrota, petita però significativa, que il·lustra com ens va allò que els sociolingüistes anomenen conflicte de llengües. Conec aquest vailet i els seus pares, que són de Convergència i porten el fill a una escola catalana de llengua i de continguts, que diem. L'escola, doncs, com la família, és fora de tota sospita. Conclusió: fent-s'hi tant com pot, l'escola no pot fer-hi res més. Amb català a l'escola, el català recula entre els catalans, si es tracta, com sembla que es tracta, de català només a l'escola, com allò de les propostes laïcistes d'abans: els capellans a la sagristia. Aquella campanya dels temps del franquisme amb què demanàvem català a l'escola va tenir uns èxits relatius. Avui que ja l'hi tenim gràcies a aquell generós decret –que diuen que ara no s'aconseguiria pas– caldria pensar en una altra campanya que portés l'eslògan de "Català fora de l'escola", abans no es faci en un altre sentit i tornem a abans del decret. Una campanya, però, quan es fa política catalana i es pot fer política lingüística catalana, sembla poca cosa. Quan es pot fer una política lingüística justa i progressiva que parteixi d'allò tan obvi que ensenya la psicolingüística i que els mestres toquen cada dia: que una llengua no s'aprèn a l'escola, ni el català ni cap; perquè la llengua que s'hi aprèn, diguem la que s'hi hauria d'aprendre, és la llengua escrita, la correcta, la literària, la culta. L'altra, la llengua, s'aprèn pertot, però principalment fora de l'escola. I si no hi ha política d'urgència que tregui el català allà on s'aprèn de veritat, doncs bé; encara no teníem tant abans. Però llavors, quan tots plegats colgarem –com el vailet del meu veïnat– la pilota a les grades, que no sigui dit que el partit es va perdre per culpa de l'escola.