Quant costa un acomiadament improcedent?
En la croada de la ministra de Treball i Economia Social per millorar les condicions laborals, la reducció de la jornada s’endú tots els focus. Però al darrere n’hi ha una altra, menys mediàtica i més delicada, que a escala política encara està per encetar: la de la compensació pels acomiadaments improcedents.
La reforma laboral de Mariano Rajoy, el 2012, va abaratir aquest acomiadament i el va fixar en 33 dies per any treballat (en comptes de 45) amb un màxim de 24 mesos (en comptes de 42): una indemnització tassada i amb topall. És una fórmula senzilla amb uns costos coneguts i previsibles per part d’empreses i treballadors. Però també és un sistema que ignora les circumstàncies de la persona acomiadada, la seva vulnerabilitat, o els sacrificis fets per accedir al lloc de treball.
Aquesta fórmula universal ha estat posada en qüestió pel Comitè Europeu de Drets Socials en resposta a queixes interposades per la UGT i CCOO. Les dues respostes d’aquest comitè han estat contundents: el sistema espanyol no compleix amb l’article 24 de la Carta Social Europea, ratificada per Espanya el 2021, que estableix que els treballadors tenen dret a no ser acomiadats sense raons vàlides i que la compensació ha de ser "adequada." Ara bé, l’opinió d’aquest comitè és només això, una opinió.
En primer lloc, el comitè qüestiona si aquest mecanisme amb topall és suficient per desincentivar els acomiadaments injustificats per part de les empreses. Es coneix el cost que tindrà, es fa una anàlisi cost-benefici i, si surt a compte, es paga la indemnització i no cal donar més explicacions. En segon lloc, també posa en dubte que la universalitat de la quantia de la indemnització sigui una “compensació adequada” per a totes les persones que hagin estat acomiadades sense un motiu justificat.
Davant d’aquesta situació, alguns treballadors emprenen la via judicial en cerca d’una compensació més personalitzada. És conegut el cas d’una treballadora acomiadada tres dies abans que s’aprovessin els ERTO l’any 2021, i que va acabar amb una compensació extraordinària. Això va passar fins i tot abans de la ratificació espanyola de la Carta Social Europea. En un altre cas més recent, el d'un treballador acomiadat de manera improcedent després d’1 mes i 4 dies (indemnització de 430 euros), l’empresa va haver d’afegir-hi 30.000 euros quan el tribunal va ponderar que la persona havia renunciat a un contracte indefinit per acceptar el nou contracte.
Malgrat els precedents, aquest estiu el Tribunal Suprem ha sentenciat que el sistema judicial no pot omplir el buit que hi ha entre la “fórmula fixa” de la legislació espanyola i la “compensació adequada” que estableix la Carta Social Europea i que els canvis s’han de fer per via legislativa.
El cercle s’estreny, però la ministra no té suports dins del mateix govern, i encara menys al Congrés. Com a molt, s’assolirà una modificació de fórmula per incrementar la quantia de les compensacions per a contractes curts, que són irrisòries en comparació als llargs, i que no tenen cap efecte dissuasiu per a les empreses.