7/4: A Panamà hi ha pecats o delictes?

La distinció entre els pecats (un concepte moral, religiós) i els delictes (un concepte jurídic) és al fonament de la modernitat occidental. Per fortuna, entre nosaltres hi ha pecats que no són delictes i delictes que no són pecat. I, a sobre, molts pecats no ho són per a tothom i alguns delictes ho són en uns llocs i en uns altres no. En els papers de Panamà surten, segurament, pecats i delictes. Les dues coses. No sé si intentar estalviar-se diners dels impostos és pecat, no ho és o depèn de les circumstàncies i les quantitats (si és pecat, hi ha molts pecadors al món). Però, en qualsevol cas, intentar estalviar-se diners dels impostos aprofitant les escletxes que deixa la legalitat no és delicte, encara que fos pecat. I saltar-se les lleis per estalviar-se impostos és un delicte, encara que algú es pensi que no és pecat. Als papers de Panamà hi deu haver una cosa i l’altra. L’estat i la justícia han de perseguir els delictes, els pecats són d’un altre negociat. I a l’hora d’informar sobre els papers de Panamà seria bo distingir entre les dues coses, les que són il·legals i delictives i les antiestètiques (i de vegades també immorals). Perquè a l’hora d’informar també pots saltar-te lleis (les de la informació).