En defensa del secret professional i la llibertat d’expressió (1976)
De la crònica sense signar —traducció pròpia— publicada tal dia com avui a La Vanguardia (19-III-1976). Era l’endemà de la primera manifestació autoritzada a Barcelona des del 1939. Feia quatre mesos de la mort de Franco. El governador Sánchez-Terán havia accedit a la petició de dos-cents cinquanta periodistes que volien reivindicar en públic el dret al secret professional i a la llibertat d’expressió. El periodista Josep Maria Huertas Claveria estava condemnat des del 22 de juliol del 1975 per un reportatge que havia indignat els militars. Va sortir de la presó vint-i-set dies després de la manifestació.
Unes quatre-centes persones, entre periodistes adscrits a l’Associació de la Premsa [anys després, Col·legi de Periodistes], periodistes titulats no associats i col·laboradors habituals de premsa, es van manifestar ahir al matí a Barcelona, en defensa del secret professional i la llibertat d’expressió. [...] La manifestació va sortir des de la seu de l’Associació, a la rambla de Catalunya, amb nombroses pancartes. La policia municipal va organitzar un servei per dirigir el tràfic, i periodistes amb braçals de la bandera catalana tenien cura del servei d’ordre per assegurar que la manifestació reeixís sense incidents. A la manifestació hi havia directors de diaris: Pere-Oriol Costa, de Tele/eXprés; Ramon Solanes, de Mundo Diario;i Josep Faulí, director de l’Avui,diari que té previst aparèixer el 23 del mes vinent. Van participar-hi també escriptors com Elisa Lamas i Paco Candel, dibuixants com Cesc i Perich, corresponsals com Theo Stols, i col·laboradors de premsa, alguns d’ells professors o polítics, com Jiménez de Parga, Senillosa, Trias Fargas, Solé Tura, González Casanova, Trías Sagnier, Ernest Lluch, Alfonso Carlos Comín, Jordi Borja, Miquel Sellarès, i els directors de cinema Pere Portabella i Antoni Ribas, entre altres. La pancarta que obria la marxa era una gran bandera catalana que duia escrit el lema “Llibertat d’expressió”. A més de mostrar altres pancartes amb aquesta i altres inscripcions, els manifestants cridaven reivindicacions, sobretot les que demanaven llibertat i amnistia pel periodista Huertas Claveria, condemnat en consell de guerra per un reportatge publicat a Tele/eXprés. [...] Quan la marxa va arribar davant la Delegació Provincial del Ministeri d’Informació i Turisme, una comissió integrada pels primers signants de la petició de manifestar-se —els periodistes Jaume Arias, Josep Maria Cadena i Josep Maria Lladó Figueres— va entrar a l’edifici per lliurar un escrit al delegat del Ministeri, Fernández Madrid. Els manifestants es van asseure a terra davant la façana, des d’on van repetir crits reivindicatius i van fer un minut de silenci per Huertas Claveria i per altres periodistes empresonats i pendents de judici. [...] La delegació de periodistes va ser rebuda per Fernández Madrid. Li van lliurar l’escrit on s’expressa “la inquietud de la professió davant una sèrie de fets atemptatoris contra la llibertat d’expressió que han de ser esclarits i pels quals cal exigir les responsabilitats corresponents, adaptant-se les mesures oportunes per tal d’evitar la seva reiteració”. [...] A l’escrit s’esmenten alguns casos: agressions als periodistes Sánchez Costa (Diario de Barcelona), Martínez Soler (Doblón); la bomba contra Cambio-16; el processament de Vázquez Prada per acollir-se al secret professional; les sancions contra les revistes El Papus i Papillon; la manca d’un estatut per a RTVE, “carència que palesa una greu responsabilitat de l’Administració: la de confondre un òrgan de comunicació estatal amb un mitjà de propaganda oficial”. [...]
Redacció de 'La Vanguardia' 1976