Columna completa de Carles Soldevila (Barcelona 1892-1967) a La Publicitat (6-I-1923). Avui fa cent anys de la publicació d’aquest article, que valorava l’evolució positiva del tracte donat als infants. Vint anys abans un acudit gràfic de Ricard Opisso (Tarragona, 1880 - Barcelona, 1966) a ¡Cu-Cut! (30-VI-1904) reflectia actituds dels adults respecte a la mainada. En el text feia un joc de paraules amb el doble significat del plural “grans”. El dibuix representa la visita d’un metge a un malalt. En el peu de la imatge hi ha el següent diàleg: “El metge: «I no el molesten aquests grans?» El malalt: «Què vol que li digui?, més em molesten aquests petits»”.
En general, contra totes les aparences, els infants tenen una petita importància en la nostra vida quotidiana. Hi ha moltes institucions el nom de les quals parla dels infants, de llurs necessitats, de llurs malalties, de llur mort. Hi ha molta puericultura, molta literatura infantívola, molts jocs d’infants. Però en el fons del fons no hi ha una gran preocupació per les tendres generacions que pugen. ¿No heu sentit mai a alta hora de la nit, en un teatre, el plor d’una criatura que trenca estridentment el silenci de l’auditori? Jo sí, moltes vegades, i sempre m’ha produït una tristesa infinita. ¿No ha estat possible conciliar el dret a esbargir-se que tenen els pares amb el dret a dormir que tenen els fills? Probablement, no; probablement eren inconciliables. D’aquí pervenia la meva tristesa. En canvi, avui els infants obtenen de tothom unes hores d’atenció profunda i veritable. La seva alegria, quasi dolorosa, deixa tothom embadalit com davant d’un espectacle breu i extraordinari. Fins sembla que els homes fets i drets han agombolat joguines i més joguines pel sol delit de veure els petits tremolar i xisclar d’emoció, sense saber cap a quina banda decantar-se... Potser en les nostres generositats paternes hi ha una considerable suma de pur egoisme. Tant se val. Sigui com sigui, en el dia d’avui és absolutament cert que els infants absorbeixen del tot les nostres energies i que, per un instant, són els reis de la casa.