Diari Català (1879-1881), el primer en llengua catalana

De l’article de Josep M. Miquel i Vergés (Arenys de Mar, 1905-Mèxic, 1964) publicat ara fa noranta anys a Mirador (12-IV-1934). Coincidència sorprenent: avui mateix s’escauen dos aniversaris vinculats: el 145è de l’aparició del primer diari en català; i el 60è de la mort de Miquel i Vergés, iniciador dels estudis de periodística catalana que inspiren aquesta secció. Miquel i Vergés va ser catedràtic a Mèxic, on s’havia exiliat. 

L'eficàcia del moviment renaixentista arranca de la seva complexitat; per això, totes les manifestacions literàries de llengua catalana tenen cada una la seva vàlua. Per damunt de la rutina, una sensibilitat nacional furgava pel retrobament de la nostra personalitat literària. Heus ací el mèrit dels primers escriptors de la Renaixença. Entre els múltiples aspectes d'aquest moviment, cap, en els seus inicis, no influí tant com els periòdics. Els periòdics van tenir la virtut de la popularitat. La gent avesada a llegir i escriure en castellà, desvetllà llur ànima amb els fulls periòdics que, des de Lo Pare Arcàngel (1841) fins a Lo Borinot (1879), passant per Un Tros de Paper, Lo Gay Saber,La Tomasa i moltes altres publicacions, culminen amb l'aparició del primer diari escrit en català: Diari Català (1879). El Diari Català surt per primera vegada el 4 de maig de 1879. Té vuit pàgines i el dirigeix Valentí Almirall. Entre els redactors i col·laboradors hi ha Feliu i Codina, Conrad Roure, Frederic Soler, Damas Calvet, Emili Vilanova, Àngel Guimerà, Josep Maria Bartrina. L'article de presentació, l'estil del qual fa endevinar Valentí Almirall, diu que a la Renaixença li manca l’instrument més eficaç del temps modern: la premsa diària. Demana l'ajut de tots els catalans per poder seguir la noble iniciativa començada, perquè el Diari Català «no sols serà escrit en català sinó que parlarà tan català com sàpiga i no sols parlarà tan català com sàpiga sinó que procurarà pensar i obrar a la catalana». La seva característica principal fou el catalanisme. En la història d'aquest moviment, el primer diari de casa nostra hi té un paper predominant. El Diari Català és el portaveu d'unes reivindicacions polítiques, un bon tros imprecises, però tanmateix inspirades en una ànsia patriòtica que era el llevat de la consciència nacional. Tot el catalanisme protestatari sembla dibuixar-s'hi ja. En el número 22, diu: «Avui tota la nostra activitat consisteix en deixar-nos explotar per Espanya i ésser la caixa d'estalvis de Madrid.» […] El Diari Català, a més a més, fa una campanya intensíssima per l’ús del català a les corporacions públiques. És Pella i Forgas qui ho proposa a l'Ateneu Barcelonès. La consciència nacional és, però, imprecisa i Pella és l’únic que vota a favor d'aquesta proposició. El diari inicia la creació d'una Acadèmia de la Llengua Catalana que es constitueix el cap d’any de 1881. Son acadèmics Rubió i Ors, Aguiló, Guimerà, Verdaguer, Milà Fontanals i altres. En el Diari Català es troba tota una època de renaixença política: la fundació de la Joventut Federalista, presidida per Martí i Julià; la protesta contra el projecte d'unificació de legislacions civils que Espanya vol imposar el 1880. [...] Les campanyes del Diari Català cristal·litzaren en 1882, amb la fundació del Centre Català, primer nucli polític del catalanisme, i en plegar, el 30 de juny de 1881, ratifica el seu programa. Creu en Catalunya i espera el dia de les reivindicacions.