El doble interès de Catalunya

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsAquesta crisi ministerial que ara es descabdella a Madrid és un episodi de la trista crisi del règim. Un episodi anguniós, que pot tenir molt pròximes derivacions dramàtiques... Dins l’actual situació política, els catalans tenim, davant la crisi espanyola, un interès doble: l’interès per l’orientació general de la República, de la qual avui formem part, i l’interès per les repercussions que la solució de la crisi pot tenir a Catalunya. Una posició catalana d’indiferència o d’inhibició, seria folla o pueril. Pot ésser un ideal, per part de Catalunya, el deslligar-se de la política espanyola. Però mentre hi estem efectivament lligats, ens ha d’interessar per raons pròpies àdhuc prescindint de les simpaties ideològiques i de les solidaritats de classe. Un conjunt important de funcions estatals, segons la Constitució vigent, va a càrrec del poder central. Aquest poder imposa als catalans la contribució de diners i la contribució personal del servei militar; ens imposa principis jurídics i organitzacions d’ensenyança; ens assenyala drets i deures individuals. Problemes importantíssims de la consciència humana i de les activitats econòmiques, que directament ens toquen, estan vinculats al Parlament i al Govern espanyols. Moltes coses que ens afecten com a homes són decidides a Madrid, en bé o en mal. ¿Com podem desinteressar-nos de les crisis i els conflictes i les lluites de Madrid? [...] Els canvis de Govern, els esdeveniments parlamentaris, de Madrid, les eleccions generals espanyoles, es projecten damunt el camp de l’autonomia catalana. ¿Què vol dir això? Vol dir que, pel costat d’Espanya, hi ha una amenaça permanent a la nostra autonomia. La situació perfecta, des del punt de mira català, seria aquella en què les crisis ministerials i els incidents de la política espanyola no tinguessin cap influència sobre la política interior de Catalunya, de manera que les llibertats conquistades fossin igualment segures sota qualsevol Govern i sota qualsevol parlament d’Espanya. Per dissort no és així. Ben al revés: avui veiem que les nostres llibertats inicials serveixen per al sinistre joc de daus de certs partits espanyols. El pes anguniós que en certs moments tenen aquestes amenaces ha de dur els catalans a un redoblament dels esforços per a donar una àmplia base de seguretat al règim lliure de la nostra pàtria. [...] Una part considerable del nostre patrimoni espiritual i material de ciutadans d’un Estat és administrat, diguem-ho així, per la República espanyola. Aquesta realitat present pot desplaure a un gros nombre de catalans, però no la pot desconèixer. [...]