10/10: Per la boca mor en Trump

HI HAURIA UNA CERTA justícia poètica si al final Donald Trump hagués de deixar la carrera presidencial americana per la divulgació d’un vídeo amb unes frases repugnantment masclistes i classistes. Perquè no hauria passat per una cosa lateral o complementària a la seva figura, sinó per una cosa central. Trump és fonamentalment un personatge de fatxenderia berlusconiana que arriba a la política després de l’èxit econòmic i que està disposat a demostrar que pot aconseguir tot el que vulgui. En aquesta tipologia de personatge narcisista -ideològica, però en un altre eix que el de la política tradicional-, és essencial la incontinència verbal, l’estirabot sense cap filtre, l’arrogància ostentosa i, per tant, aquesta mirada masclista i classista sobre la vida. Trump és això, per damunt de tot. I seria també justícia poètica que per aquest vídeo fossin els seus, els republicans, els qui en forcessin la renúncia. Perquè seria una manera de dir que existeixen uns legítims ideals republicans -estic rellegint el Republicanisme de Maurizio Viroli, molt suggestiu- i també uns legítims ideals conservadors que mereixen ser encarnats per algú millor que Trump. No només per estratègia, per tenir opcions de guanyar. També per coherència.