Entorn de la Mare de Déu del Mont (1976)
Peces històriques triades per Josep Maria Casasús
De l’article de Joan Guillamet (Figueres, 1922 - Barcelona, 2014) a l’Avui (11-XI-1976). La festivitat de dilluns, la de Tots Sants, va tenir un accent especial a la Mare de Déu del Mont fa quaranta-cinc anys: la Flama de Jacint Verdaguer portada per un estol de nois fins a la plaça de Maià de Montcal. Va ser un dels actes populars del Congrés de Cultura Catalana.
Els actes celebrats no fa gaire en homenatge a la memòria del nostre excels poeta mossèn Jacint Verdaguer a l’ombra d’aquesta ermita posada dalt del Mont, que fa de partió entre l’Empordà i la Garrotxa, ens donen peu per a fer uns comentaris. [...] Avui hom pot pujar amb cotxe fins al cim mateix de la Mare de Déu del Mont. Però, quan hom ha arribat a dalt, la sensació no és pas la mateixa que si l’ascensió s’hagués fet a peu i deixant la suor pel camí. Més d’una vegada ho hem estat comentant amb l’amic Estanislau Torres, caminador empedreït, coneixedor com poca gent de les nostres muntanyes a cop d’espardenya i escriptor infatigable i fidel a la nostra llengua. A l’estatjament de la Verge del Mont se serva encara l’estança, amb una placa al·lusiva a damunt de la porta, que havia servit de cambra al nostre excels poeta Jacint Verdaguer en ocasions diverses. Part del seu immortal poema nacional Canigó va ser escrit i concebut allà dalt, ja que uns dels factors que més varen contribuir a la seva inspiració en la composició d’aquesta magna obra poètica van ser, a part del seu gran amor a Catalunya i del seu pregon coneixement de la nostra història, les grans i llargues caminades que va fer arreu de les nostres muntanyes, tot convivint amb els pastors la vetlla dels ramats sota la clara estelada, alhora que en recollia el tresor llegendari de la nostra terra. A la porta de la cambra de mossèn Cinto, a l’ermitatge del Mont, hi he vist clavats amb xinxetes o amb cinta adhesiva fulls de paper amb poemes senzills i eloqüents. D’entre ells, en recordo un de mossèn Pere Ribot, 1’ermità de Riells de Montseny, i un altre fet en llengua gallega. En el trànsit d’octubre a novembre i la diada de Tots Sants han tingut lloc al poble de Maià de Montcal, situat en el vessant occidental del Mont, uns actes d’homenatge a la memòria de mossèn Cinto, així com de membrança de les seves estades per aquells encontorns. La tarda del diumenge va sortir de Maià un estol de nois per a enfilar-se al cim del Mont, on varen encendre-hi un gran foc i passaren la nit d’acampada. L’endemà, Festa de Tots els Sants, eren esperats a les onze del matí a la plaça de les escoles, ja que eren portadors de la Flama de Jacint Verdaguer en una torxa presa a la foguera que havia cremat tota la nit anterior a dalt del Mont. Després va ser descoberta una placa commemorativa, fou celebrada la Santa Missa, va haver-hi una exhibició de danses catalanes a càrrec de l’Esbart Castellfollit i va ser inaugurada una interessant exposició verdagueriana amb aportacions del ripollenc Joan Amils i Pla, augmentades amb d’altres aportacions locals. A la tarda hi hagué una vetllada cultural a càrrec dels infants de l’Escota Nacional de Maià, la projecció d’un audio-visual sobre el poema Canigó i una conferència sobre el tema “Catalunya i Jacint Verdaguer” a càrrec de Joan Amils, actes adherits al Congrés de Cultura Catalana. [...]