Una feina ben feta a l'hospital

Aquesta setmana vaig entrar a l'Hospital de Sant a Pau com acompanyant en una intervenció quirúrgica d’aquelles d’una nit d’ingrés i cap a casa. I vaig tenir l’alegria de comprovar que també a les grans organitzacions públiques és possible millorar el servei escoltant els usuaris.

De què ens queixem sovint? De la falta d’informació que genera incertesa, que desemboca en malestar en una situació a la qual ja s’arriba carregat emocionalment. Doncs bé, les indicacions burocràtiques van ser clares, igual que les primeres preparacions, introduïdes amb la frase: "Ara els explicaré com passaran el dia". A la sala d’espera, molts ulls estaven pendents de la pantalla on hi deia en quina fase estava el pacient. Vaig rebre tres SMS: "El pacient ha entrat a quiròfan", "La intervenció ha finalitzat", "El pacient ha sortit de l’àrea quirúrgica". I també em van trucar al mòbil perquè anés a reunir-me amb el cirurgià i l’ajudant, que em van fer un breu resum entenedor per explicar-me que l’operació s’havia desenvolupat sense complicacions. Un cop a planta, tres infermeres es van presentar pel seu nom i van donar-nos unes breus instruccions sobre el funcionament del servei.

Saber a cada moment on era, i no sentir-me perdut en la immensitat física d’un hospital ni en la distància emocional d’un comiat a la porta d’una àrea quirúrgica, va fer la meva experiència més tranquil·la, i pel que veia a la sala d’espera tothom estava igual: esperant, però sense neguits afegits. Moltes gràcies als responsables d’aquest flux fluid d’informació, als que algun dia van rebre queixes d’usuaris, als que les van elevar als caps, als que van convertir-les en protocols imaginatius trencant inèrcies –que mai no és fàcil– i, per descomptat, als que les van executar amb precisió. Un altre punt per a la sanitat pública d’aquest país.