27/01: Aquí no ens volen

DES DE FA ANYS, quan passejo per Barcelona penso que, si fos de fora, m’agradaria molt venir a aquesta ciutat. Perquè és viva, bonica, variada, considerablement endreçada per ser del sud i considerablement espontània per ser del nord. Però sobretot perquè crec que si vens de fora t’hi sents benvingut, i això és molt important. Ho notes, quan vas pel món, els llocs on ets benvingut i els llocs on et miren amb recel. Però ara començo a témer que a la gent de fora els estiguem dient (o que ells puguin interpretar que els estem dient) que no són benvinguts. Que emprenyen, que molesten, que preferiríem que no hi fossin. Que ens fan nosa. No estic parlant de mesures concretes en aquest sentit, perquè comptat i debatut de mesures n’hi ha ben poques. Estic parlant de la gesticulació i d’una mena de clima, de ganyota enfadada, que s’endevina en algunes institucions i en alguns sectors de la societat barcelonina. M’inquieta, perquè la baixada sempre és més ràpida que la pujada i destruir és més senzill que construir. Que s’han de fer coses entorn del turisme? Per descomptat. Però sense la ganyota. Perquè no hi ha res més destructiu que marxar d’un lloc (un restaurant, una botiga, una ciutat) dient allò de “Marxem, que aquí no ens volen”.