7 de gener: 'Avui en dia, el Barça té dos escuts: un amb creu i un sense'

Per tot el Pròxim Orient és possible veure banderes, samarretes i equipaments del Barça que, en l’escut, han substituït la creu de Sant Jordi -vermella sobre fons blanc-, que forma part de l’escut de la ciutat, per un pal vertical vermell sobre fons blanc, lleig i sense significat. No sé si aquestes reproduccions de l’escut tenen la benedicció -i perdó per la paraula- del club o si es fan al marge o contra el seu criteri. En qualsevol cas, no em sembla raonable que un escut tingui dues formes diferents per ser políticament correctes en llocs on es veu que mirar una creu provoca una estranya repulsió. Entre altres coses, perquè no em sembla raonable que la gent manipuli els símbols aliens en aquelles coses que no comparteix. Es pot discrepar de coses sense negar que existeixen. Al contrari, només hi pots discrepar si en reconeixes l’existència. No em semblaria bé que s’esborrés aquí la mitja lluna de la bandera turca o l’estrella de David de la israeliana (que, per cert, em diuen que ha estat escandalosament prohibida al camp del Madrid!). Tampoc la creu de l’escut del Barça. I em sembla que el Barça institució hauria de vetllar per tenir un únic escut arreu. El seu escut. El de tota la vida.