29/1: Sense Constitució

A HORES D’ARA, Espanya no té Constitució. Només té l’article dos (i no sencer). Aquell on es proclama que “ la Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles ”. Aquí comença i s’acaba tot. La resta, allà on es parla dels drets i dels deures, del funcionament de la democràcia, de la separació de poders, de l’autonomia, és fullaraca. Al bloc autoproclamat constitucional només li interessa, de tota la Constitució, aquest article. Si l’acates, tota la resta és ben igual. Si et saltes alguna cosa, en nom de la unitat, ets ben constitucional. Per això el govern espanyol pot presentar recursos en teoria jurídics sense cap fonament jurídic. Per això el Tribunal Constitucional no fa el que li toca fer i fa el que no li toca. Per això hem viscut en els últims mesos mesures de dubtosa constitucionalitat promulgades teòricament en defensa de la Constitució per part del bloc que es defineix com a constitucional. Per salvaguardar l’article segon, se salten, si cal, el primer: el que proclama com a valors de l’estat la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític. La unidad indisoluble de la Nación española va abans. No els cal Constitució. Amb mig article ja fan.