Impressions del front (II)

Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús[...]

AGONÍA. Al cap de cinc minuts de ser al combat, ja va caure. Era un noi ros i finet. Quan el van portar al lloc de socors ja no parlava. Un casc de metralla li havia foradat l’estómac. Només vaig tenir temps de veure com movia els ulls, i de sentir com deia, amb la veu molt feble: -Cony... I tancava els ulls per sempre. [...] SOMNIS. Ens vam despertar. En Burilla va fer un rot. -Aquesta nit -va dir, després d’un badall llarg- n’hi havia un de ximple... S’ha passat tota la nit somiant en veu alta i cridant: “Mare, mare!”. Tothom va riure. En un racó, en S., tot vermell i amb el cap baix, es cordava l’espardenya. [...] CONTRAST. A dalt del camió, confesso que devíem fer fàstic. Quan passàvem per algun poble semblàvem salvatges. No cal dir si vèiem noies! Quan vèiem alguna que no gosava mirar-nos i fugia, tota vermella, em venien ganes de cridar-li: “Jo no sóc d’aquests!!! Veníem amb permís... -Aquesta nit -va dir un, tot llençant la burilla-, veuràs quins bots que faré amb les noies de “L’Estrella”! I jo vaig pensar: “Aquesta nit... Seré a casa, a la terrassa, i de cara a la lluna resarem el rosari.” Contrast, vaig pensar. Si, i no l’envejo. [...] EN FECUNDO. Era fill de Lleida. Tenia el nas gros, i, a sota, un bigoti negre molt ufanós. Era caporal de l’Observatori; un veterà que en sabia tots els trucs. Quan jo li anava a buscar el “parte” remugava entre dents: Enxufat... Una nit, jo estava sol de guàrdia. De la Brigada em van telefonar que a l’Observatori no responien. Carregat de son, hi vaig pujar. En Fecundo jeia, cargolant-se de mal de ventre. -Fes guàrdia -va dir-me. Jo, atent al moviment del front. La nit era serena. Sols, de tant en tant, les canonades i bombes de mà que retrunyien... -Et trobes bé, Fecundo? Ni em contestà. Li vaig posar un drap fred sobre la panxa, un ventre brut, ple de pols. -Gràcies, “enxufat” -va dir-me. I s’adormí. Vaig agafar el telèfon. “Sigue el bombardeo de la artillería y los disparos de fusil...” En Fecundo obrí un ull, i, rient, va dir: -Planxa! Són metralladores! I es va rebolcar de panxa a terra.