Intel·ligència artificial, desigualtat real
Sabeu què em preocupa de la revolució de la intel·ligència artificial? Que estem repetint els mateixos errors de sempre. I ho dic mentre llegeixo els resultats d’un estudi que mostra com les dones adopten a un ritme significativament més lent que els homes les eines d'IA generativa com ara ChatGPT, que és l’eina més coneguda.
Per comparar com les dones i els homes utilitzen eines d'IA generativa, uns investigadors de Harvard van analitzar divuit estudis que involucraven conjuntament més de 140.000 treballadors i estudiants universitaris, de països com els Estats Units, Suècia, Mèxic, la Xina i el Marroc. En concret, els resultats van mostrar que les dones adopten les eines d'IA un 25% menys que els homes, de mitjana.
El problema no rau només en la disponibilitat tecnològica, sinó en factors més profunds relacionats amb la percepció social i les barreres culturals. La recerca suggereix que moltes dones eviten utilitzar aquestes eines per por de ser jutjades com a "tramposes" o de qüestionar la seva competència professional. Aquesta por no surt del no-res, atès que les dones solen trobar-se obstacles per demostrar la seva expertesa en molts àmbits laborals. La por que l'ús d'IA sigui percebut com una manca de capacitat pròpia reflecteix els dobles estàndards als quals s'enfronten les dones en el món professional.
Si aquesta bretxa persisteix, les conseqüències podrien ser un problema per a la igualtat laboral –reflexionen els investigadors–. Les dones que no adoptin aquestes eines de productivitat podrien quedar enrere en el desenvolupament de competències digitals essencials. D'aquesta manera, s'ampliaria encara més la bretxa salarial i es limitarien les seves oportunitats de promoció professional.
Però el problema va més enllà de l'impacte individual. Si les dones no participen activament en l'evolució de la IA, aquests sistemes es desenvoluparan amb una perspectiva parcial, que potencialment reforçarà estereotips de gènere i ignorarà les necessitats específiques de la meitat de la població. La IA generativa millora a mesura que adquireix nova informació, és a dir, a mesura que la fem servir.
La solució no passa només per garantir l'accés igualitari a la tecnologia, sinó per crear entorns laborals psicològicament segurs on l'experimentació amb IA sigui no només acceptada, sinó activament encoratjada per a tothom. Cal assumir un paper proactiu, oferint formació específica i normalitzant l'ús d'aquestes eines.
Cal també un canvi cultural més ampli que qüestioni els estereotips sobre competència i dependència tecnològica. En un món en el qual m’imagino que la IA serà omnipresent, la capacitat d'utilitzar-la eficaçment no hauria de ser vista com una feblesa, sinó com una habilitat fonamental.
La bretxa digital de gènere en la IA no és inevitable. Amb polítiques adequades i un compromís real amb la igualtat, podem assegurar que els beneficis de la revolució tecnològica arribin a tothom per igual. Perquè, al final, si la IA només aprèn majoritàriament dels homes, no serà pas tan intel·ligent, no?