25/7: Europa, com Polònia

DESPRÉS DEL TIROTEIG de divendres a Munic, va haver-hi una estona -al llarg de la nit- en què els mitjans de comunicació internacionals deien que tant podia ser un atemptat de l’extrema dreta xenòfoba com del jihadisme. No és la primera vegada que passa: bona part dels objectius de la violència d’uns i altres són compartits. Les accions indiscriminades contra la gent en les nostres ciutats barrejades, on acaben morint cristians i musulmans, autòctons i nouvinguts. Les actuacions contra les institucions democràtiques. Per no parlar de l’absoluta coincidència a atemptar contra objectius jueus. Vull dir que en aparença jihadisme i ultradreta són ideologies violentes contraposades, antitètiques, destinades a combatre entre elles. Però el que fan, de veritat, és atemptar, uns i altres, contra el conjunt de la gent. No es maten entre ells, maten la gent del mig, i, quan hi ha un atemptat, tan lògic és pensar que ha pogut ser dels uns com dels altres (tot i que estadísticament el jihadisme és en aquests moments a Europa immensament més actiu). Hitler i Stalin també representaven dos totalitarismes contraposats. Certament, van acabar xocant. Però abans es van posar d’acord per carregar-se Polònia. Per actuar a la vegada contra els del mig.