27/6: Una lenta desconnexió

ESPANYA ha tornat a fer eleccions per deixar-ho tot ben igual que estava, amb les mateixes dificultats objectives per formar govern. Només amb dos matisos. D’una banda, un increment important de l’abstenció, especialment notable a Catalunya. En la setmana en què els interpretadors oficials del Brexit han vingut a dir que no s’ha de preguntar res a la gent, perquè s’equivoca, i en què el Fernandezgate ha provocat un cert fàstic davant d’un Estat que fa trampes i no se n’avergonyeix, fa l’efecte que (sobretot) moltes capes mitjanes, més a Catalunya que a Espanya, desconnecten del terreny de joc polític espanyol, no hi troben el seu lloc, tenen la sensació que aquestes eleccions no tenen a veure amb ells. L’altre matís és que molt votant del PP ha tornat a casa després de sortir d’excursió amb Ciutadans. ¿La interpretació més pessimista? Que Fernández Díaz ha donat la victòria al PP perquè ha demostrat al vot més espanyolista que podia ser tan dur contra l’independentisme català com deia que ho era Ciutadans, que a sobre havia mig pactat amb el PSOE. Si el PP els semblava tou en comparació amb la retòrica nacionalista de Rivera, Fernández Díaz els ha dit que de tou res. Si cal, joc subterrani i puntada de peu. I sense àrbitre. I si marxéssim?