L’equip de l’Aragó, l’equip d’Espanya

Veig per la tele el director general de Cultura en funcions del govern de l’Aragó felicitant-se per la gran feina que diu que han fet els advocats d'"el equipo de Aragón", que dit així sona a competició esportiva de seleccions autonòmiques o al concurs Grand Prix del verano de TVE, amb vaqueta triscant pel plató.

És ben bé que hi ha a qui li agrada viure content i enganyat, perquè l’equip de l’Aragó ha estat en tot moment l’equip d’Espanya. El de la justícia espanyola, el de l’Església espanyola, el dels partits espanyols i el del govern espanyol, a qui encara no hem sentit aplicar a les pintures murals de Sixena el mateix respecte patrimonial utilitzat per negar-se al trasllat temporal al País Basc del Guernica de Picasso.

Per més que el Govern s’esforci en la seva política de retrobament, els fets són tossuts i ho continuen abastant tot, del finançament als trens i ara al patrimoni cultural. Les pintures de Sixena, salvades del foc per la Generalitat el 1936 i conservades en el millor estat possible a Catalunya durant dècades, marxaran de Catalunya perquè Catalunya no és Espanya. A veure, ho és per pagar i callar i, darrerament, per dir-te que et moriràs sent espanyol (allò que hauria de ser un orgull és escopit com una maledicció). Si realment ho fos, si s’ho creguessin de debò i amb totes les conseqüències, ningú no hauria reclamat les pintures i molt menys la justícia hi hauria entrat amb el mateix plaer salvatge amb què va trossejar el Museu Diocesà de Lleida. Després, a final de setmana, vindrà la internacional progressista a Barcelona a reflexionar sobre com aturar la ultradreta. El tema nacional, ho sento, però no el toquem.