L'imperi fuig endavant
“Puc fer el que vulgui amb Cuba”, diu Donald Trump, en un murmuri arrossegat, després de mig embastar unes quantes frases quasi inconnexes (“Crec que tindré... l'honor de prendre Cuba... ja sigui alliberar-la, prendre-la... a dir veritat, crec que puc fer el que vulgui amb Cuba”). Ho va dir assegut al seu escriptori del Despatx Oval, que, juntament amb l'Air Force One, l'avió presidencial, és una de les localitzacions preferides del paquiderm taronja per a les seves posades en escena. Convé no oblidar que Trump va foguejar la seva imatge pública fent televisió porqueria durant una bona colla d'anys i que en continua aplicant els codis fil per randa. Una altra qüestió és la qualitat dels missatges: frases inacabades, pauses que no venen a tomb, repeticions. “Crec que podríem tornar a bombardejar l'illa de Kharg per diversió”. Són missatges que volen ser amenaçadors, intimidadors, però que també fan la impressió de ser dits per algú que no hi és tot.
Trump repapieja? ¿La seva ment es debilita com la de Joe Biden, de qui tant es va burlar? ¿El cèsar de l'any 2026, el líder absolut de l'imperi guiat (segons Steve Bannon) per la providència divina, va perdent facultats físiques i mentals? ¿És cert o no, que no controla bé els esfínters? El control que segur que ha perdut és el de la tercera guerra del Golf: l'Iran manté el tancament parcial de l'estret d'Ormuz, l'aliança internacional que Trump exigia no ha estat secundada ni per Europa ni pels seus suposats aliats a la zona, l'instigador de la guerra —Israel— ha iniciat una altra guerra al Líban sense encomanar-se a Trump ni al diable, Beirut torna a ser arrasada com als anys vuitanta, l'amenaça de la inflació i la retracció econòmica és alguna cosa més que un fantasma que recorre Europa, i fins i tot un fanàtic MAGA com Joe Kent —fins aquesta setmana cap de la intel·ligència antiterrorista als EUA— dimiteix proclamant que l'Iran no era cap amenaça per als EUA i que si el van atacar és només perquè Israel i els lobis sionistes els van pressionar per fer-ho. Amb relació a la seva tasca en antiterrorisme, cal recordar que Kent era ferm partidari de treballar amb nazis i Proud Boys, i que va donar suport als assaltants del Capitoli del 6 de gener del 2021, de manera que ara ell, com a veu dissident, deu haver entrat a formar part de les amenaces terroristes que cal combatre pel bé de la pàtria.
Sigui quin sigui l'estat de salut de Trump, les seves al·locucions disperses i capricioses, combinades amb les soflames del seu secretari de Guerra, Pete Hegseth, que parla de foc i destrucció com si fos el nen rabiós del parvulari, no donen de cap manera la imatge d'un poder que dugui les regnes de les seves pròpies accions, ni de les seves conseqüències. Allò que es transmet des del Despatx Oval i l'Air Force One és més aviat una constant fugida endavant cap enlloc, que encadena cops d'efecte en forma d'invasions i amenaces, que ja té un cost intolerable en vides humanes i en destrucció del medi ambient, i que flirteja constantment amb la temptació del botó nuclear i una tercera guerra mundial.