3/9: La Santa Inquisició

En la seva versió moderna, no tant en la medieval, la Santa Inquisició va ser l’instrument de la monarquia hispànica per perseguir l’heretgia, és a dir, la dissidència. Sense llibertat de culte, i per tant amb tots els súbdits formalment catòlics, la Inquisició rastrejava qualsevol signe de pensament herètic, convertit en delicte i castigat penalment. La Inquisició no perseguia la gent pel que feia, sinó pel que creia. "Pues la Santa Inquisición suele ser tan diligente en castigar con razón cualquier secta y opinión levantada nuevamente... Opinión, no acción". La Inquisició detectava i castigava delictes d’opinió. Hi ha una veritat i el que en queda fora és delicte. Ho recordava aquests dies quan Vox es dedicava a Mallorca a perseguir les heretgies de Maria del Mar Bonet o quan Ciutadans exigia (i obtenia) a l’Aragó el cessament d’un tècnic per haver anat a un acte independentista. Això pertany a la tradició inquisitorial: investigar què pensa la gent i castigar-la si no pensa el que toca, el que ha de pensar tothom, la veritat proclamada (ara no per l’Església, per la Constitució, sempre per la monarquia). En la tradició inquisitorial, et pots haver saltat la llei només de pensament. No cal fer res. N’hi ha prou amb pensar.