Amadeu Jori I Rogés 1934

‘L’etern femení’ de Llucieta Canyà

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsLlucieta Canyà, tant de temps allunyada de les lletres, torna a entrar en la vida literària amb un nou llibre que, per ésser fet per una dona com és l’autora, mereix una atenció molt detinguda. Aquesta obra, sense ésser cap novel·la, té l’entreteniment d’elles perquè, per a nosaltres -els homes-, té un fi que no hem comprès encara: la dona. Estudiar-la -sense cap classe de partidisme- en els seus aspectes de noia, de muller i de mare. Per a les dones, no es pot dubtar que aquesta obra serà una guia, ja que estudia l’ànima llur des de la infantesa fins a la vellesa, [...] Els homes, podran estudiar a fons els diversos matisos que té l’ànima femenina, que de tan abstractes, cada cop es fan més complicats. [...] Tractar l’assumpte a fons, solament podia fer-ho una dona i Llucieta Canyà, amb la seva simpatia nerviosa i encomanadissa, és qui, amb L’etern femení, ha desfet l’encís misteriós que envoltava la dona. [...] Josep Maria de Sagarra ens diu, en un pròleg molt seu, que n’hi ha prou amb ésser dirigit al públic femení, perquè desvetlli la curiositat, i el desig de conèixer-lo, a tots els homes. L’home, en el llibre, vol veure què pensa la dona, en molts casos, d’ell. El lector ho busca i no queda defraudat. A voltes paraules crues, a voltes revestides de certa prosa clara i concisa, són les que troba llegint aquesta obra. Nosaltres llegim aquest llibre amb una certa displicència, amb un lleu somrís als llavis. I és que, tots els homes, ens creiem que, en matèria de dones, no hi ha secrets per a nosaltres. Ens creiem conèixer-les a fons, quan sols coneixem la seva part superficial. Elles demostren conèixer-nos perfectament, com ens ho fa comprendre Llucieta Canyà, pel seguit de reflexions, consells, i mitjans per a arranjar desavinences entre marit i muller que, l’autora, inclou en el seu llibre. [...] Els capítols en què descriu l’adolescència, són, sens dubte, els més reeixits de l’obra. En ells, l’autora posa tot el foc d’una confessió. [...]