2/5: Baldoví no ens va trair

Fa uns dies el diputat de Compromís Joan Baldoví es va treure de la màniga una proposta per buscar el pacte entre el PSOE i Podem. No va funcionar, però durant unes hores se’n va parlar molt. I en aquesta proposta per facilitar el pacte s’aigualia l’exigència de Podem d’un referèndum sobre la independència de Catalunya. Algú es va sorprendre que això vingués d’un diputat de Compromís, del nacionalisme valencià tantes vegades titllat de pancatalanista. Fins i tot algú ho va considerar una traïció. Vaig conèixer Baldoví com a alcalde del Bloc a Sueca i conec la seva feina en defensa de la llengua i la cultura compartides. No crec que la seva ànima esquerrana, que la té, s’imposés al sentiment nacional. Per a una part del valencianisme, la independència de Catalunya no és a curt termini una perspectiva favorable. Tenen la sensació que els deixaria més sols i més indefensos. Que la pressió uniformitzadora respecte als valencians seria més forta i ells més febles. Potser creuen, com jo mateix, que a llarg termini els aniria a favor. Però a curt, temen que els farien pagar els plats trencats. Inconscientment, potser a Baldoví l’afecta aquest temor al referèndum català. No és una traïció. Equivocat o no, és un temor.