Música de Gerhard a ‘La peste’, de Camus (1964)
De la crítica [traducció pròpia] del compositor Joaquim Homs (Barcelona, 1906-2003) a La Vanguardia (17-IV-1964) sobre l’estrena a Londres de l’obra del compositor Robert Gerhard (Valls, 1896 - Cambridge, 1970) basada en la novel·la La pesta, d’Albert Camus (Algèria, 1913 - França, 1960). Fa quinze dies L’Auditori de Barcelona va oferir aquesta peça mestra de Gerhard.
El primer dia d’aquest mes d’abril, al Royal Festival Hall de Londres, amb un èxit fervorós, el compositor Robert Gerhard ha estrenat La Peste, obra per a recitant, cor mixt i orquestra, basada en l’impressionant relat de Camus del mateix títol. Aquesta novel·la d’Albert Camus, que és sens dubte no només una de les més significatives del seu autor, sinó també una de les obres literàries més importants i reveladores aparegudes durant l’última postguerra, va captar la imaginació musical de Gerhard des de la seva primera lectura. Recordo molt bé que l’any 1953, durant una breu estada del compositor al nostre país, vaig tenir la sort de conversar llargament amb ell, coincidint plenament en la nostra fervorosa i profunda estima per les obres de Camus. Gerhard em va expressar els seus grans desitjos d’escriure una òpera sobre L’Étranger, amb un llibret que havia preparat ell mateix amb l’expressa aprovació de l’autor, i una obra musical d’estructura musical encara no determinada sobre La Peste. El projecte d’òpera no ha tingut per ara la oportunitat de realitzar-lo; de moment només ha compost la música per a una versió radiofònica de la narració. La projecció musical de La Peste, en canvi, ha pogut realitzar-la gràcies a l’encàrrec que li va fer la B.B.C. l’any passat per a la composició d’una cantata o oratori. [...] Pel que fa al relat, és evident que sota la narració concreta d’uns fets suposats esdevinguts a la ciutat d’Orà a conseqüència d’una pesta, Camus en parla en el sentit més general que pot imaginar-se. La pesta pot afectar les formes més diverses, les múltiples calamitats ben conegudes que poden caure sobre la humanitat: la por, la fam i el patiment, la tirania, les persecucions i la guerra. El sentit profund de l’obra és que qualsevol quina sigui l’aparent limitació de la plaga, afecta sempre a tota la humanitat. Tal com expressa el cor en la 3a part de l’obra, “ningú no pot sentir-se lliure del tot mentre hi hagi pestilències a tot el món”. [...] L’orquestra manté constantment el clima tens i dramàtic del relat, aprofundint amb gran intensitat els seus episodis culminants, que gràcies a la música prenen la vasta ressonància humana implícita en el text. No es tracta en cap moment de música de fons en el sentit cinematogràfic de l’expressió que algun crític ha insinuat, evidenciant incomprensió musical, sinó, en tot cas, d’un vertader fons substancial en el sentit més pregon de la paraula. Fent un nou pas en la línia de les seves últimes creacions, Gerhard, amb una màxima economia de recursos melòdics, crea un vast camp sonor de variadíssimes estructures mitjançant l’oposició de timbres, intensitats, distribució d’altures de sons i contraposició de ritmes, d’una intensitat i poder suggeridors i emotius incomparables. [...] ¿Serà possible algun dia no massa llunyà escoltar aquesta obra a la nostra ciutat?