Ofegar els treballadors autònoms

La pujada de cotitzacions que el govern espanyol pretén imposar als autònoms els pròxims tres anys n’ofegarà molts que amb prou feines arriben cada mes a pagar el tram actual d’impostos, entre els quals tots els que no arriben a ingressar ni l’equivalent al salari mínim. La vida s’ha encarit a Catalunya (on sempre és més cara) un 2,6% l’últim any, i quotes més altes sense més prestacions és enviar treballadors a l’economia submergida. De les retencions de les nòmines dels assalariats podríem dir coses semblants.

D’això va semblar que parlava Feijóo ahir al Congrés, quan li va dir a Sánchez coses com ara “la gent sent que no treballa per viure, sinó per mantenir-los a vostès” o “treballar no ha de servir perquè el govern et fregeixi a impostos, ha de poder servir per tenir un habitatge, un projecte vital, una esperança”.

Però Feijóo només treia el tema per parlar de la corrupció al PSOE i dels casos judicials que tenen oberts la dona i el germà del president espanyol. Quan deia que “fa ràbia comprovar que el mèrit no serveix i que es castiga l’honrat i es premia l’indecent”, era impossible no pensar en Mazón, que ja no sap què més dir contra la unitat del català ara que ve el primer aniversari dels 229 morts de la dana, o en Moreno Bonilla i les dues mil dones afectades pel retard en els diagnòstics de càncer de mama a les quals no es va avisar “per no generar-los angoixa”, o en Ayuso quan diu a les madrilenyes “vagin a avortar a una altra banda!”. Tres exemples vivents de falta de mèrits i d’indecència política. El treballador controlat a un sol clic de distància pel supercomputador d’Hisenda sap que el seu esforç fiscal, en termes relatius, és molt gran, i que manté vividors de tots els colors.