El pacte de no-agressió entre ERC i Junts

BarcelonaNo ens enganyem. ERC i Junts continuen amb la seva guerra, la coordinació és inexistent i la desconfiança mútua sideral. Però també és cert que l'endimoniada aritmètica parlamentària a Madrid fa que qualsevol cosa que un dels dos pacti amb el PSOE necessiti els vots de l'altre per ser aprovada. És a dir, tots dos tenen capacitat de veto mutu per fer descarrilar els acords que s'aconsegueixin. Però això és una cosa que no està passant. Sigui perquè hi ha un acord no escrit per no boicotejar-se mútuament, o sigui perquè s'aplica la lògica política de l'acudit del dentista, el cert és que ni Junts ha amenaçat amb tombar l'acord sobre la condonació del FLA aconseguit per ERC ni els republicans han piulat sobre l'acord per traspassar les competències sobre immigració obtingut per Junts.

L'aritmètica parlamentària i la necessitat que tenen tots dos de poder lluir davant les respectives parròquies els seus èxits negociadors han portat a un escenari inèdit de col·laboració forçada. Allò que va ser impossible durant el Procés, ara funciona, ni que sigui a nivell informal, a Madrid.

La negociació de l'amnistia ja va ser un primer tast d'aquesta col·laboració. Allà tots dos van arribar a la conclusió que si coordinaven les posicions tenien més possibilitats de fer cedir el PSOE. I va funcionar. Ara caldrà veure què passa, per exemple, amb el nou sistema de finançament, que si bé és una bandera d'ERC Junts també ho incorpora en el seu pacte per a la investidura de Pedro Sánchez. En aquest cas, la negociació és extremadament complexa perquè hi ha molts actors implicats, començant per la consellera d'Economia, Alícia Romero. Aquesta serà la veritable pedra de toc de la legislatura. Oriol Junqueras amenaçava aquesta setmana des del diari ARA que sense acord ja es poden oblidar de pressupostos, a Barcelona i a Madrid.

I en cas que hi hagi acord sobre el finançament, Junts també necessitarà una penyora, sigui amb un element del mateix nou sistema (que es tingui en compte el cost de la vida?) o amb alguna cosa relacionada amb l'execució pressupostària. Com ja va passar amb l'amnistia, una certa coordinació entre els dos optimitzaria els resultats de la negociació. Però, en política, a voltes les coses també surten bé ni que sigui per casualitat.