28/01/2021

La paraula de l’any

Si passés en una terra estranya, veïna nostra, un lloc europeu com ara Alemanya, Itàlia, Portugal, què tuitaríem? No dic Polònia, no dic Turquia, no dic un lloc d’aquests on anar de vacances mirant-ho tot amb superioritat; dic un lloc proper, un lloc d’aquests que coneixem pel que mengen, per la música que fan i la moda que ensenyen al carrer. Si hi hagués uns polítics escocesos tancats a la presó perquè van organitzar un referèndum il·legal, perquè feia deu anys que reclamaven amb manifestacions multitudinàries i pacífiques, transversals, tu, amb iaies i netes, el dret a l’autodeterminació, què diríem? Què diríem si fossin els italians, els portuguesos, els francesos els que tenen una Carme Forcadell i una Dolors Bassa a la presó, sense entendre per què? Què diríem si els que van marxar a l’estranger estiguessin lliures?

Cargando
No hay anuncios

En aquestes eleccions tots estarem molt emprenyats. Pel covid, sobretot, perquè resulta que no tenim ajudes i han de demanar pa de caritat tot de gent que fins ara vivia amb correcció. En aquesta situació és fàcil odiar els d’aquí i lloar la Merkel que “no es pot permetre que mori gent” perquè “es pot permetre ajudar els que tanquen”. I estant així, és fàcil no tenir ganes de parlar dels presos i els exiliats.

Els que consideren que s’hi han de “podrir”, a la presó, ja ho han fet sempre això. Però ara ja hi ha independentistes que també ho fan. I l’excusa –perquè sempre hi ha una part de culpa, en fer això– és el suposat engany al qual ens van “sotmetre”.

Cargando
No hay anuncios

Consideri o no consideri inhumana la presó (l'hi considero), el que sobretot considero és que és injusta. Que hi ha jutges que jutgen amb justícia i que els que van jutjar el Procés, “controlando la sala por la puerta de atrás”, van construir el delicte. En aquesta absurda campanya electoral que ens espera només demano una cosa: que la tuiterada indepe s’imagini que tot això que ens ha passat passés al Piemont, per exemple. Vull dir que si passés al Piemont no escriurien, cada dia: “Vaffanculo, botifleri!

Empar Moliner és escriptora