Pedro Bom entre nosaltres (1948)

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsPerquè llegut ens fou, altra vegada, de veure i viure la forma com un català era rebut a Portugal, ens plau avui donar notícia de com un portuguès que ens coneix i que ens estima, visita Catalunya i s’hi troba bé. Fronteres enllà, el teatre es fa pas: com el pintor amb el color, com l’escultor amb els volums, el dramaturg ha de donar una transposició total de la vida esquematitzada, sublimada per la fantasia creadora, com el mateix Bom ha dit d’acord amb Maragall. Tot això que a Catalunya boires estranyes no ens deixen veure, ho diu i ho practica Pedro Bom entre el nostre públic i els nostres artistes, en la terra de l’autor del Cant espiritual, el qual va dir que el teatre era origen i no resum de totes les arts. Bom comprèn l’obra dramàtica en la seva totalitat. Ens uneix a ell, la seguretat d’haver abandonat, ell en teatre, nosaltres en pintura, un munt de frases interessants en elles mateixes, però que perjudicaven la unitat del total de l’obra. Ens veiem privats, per tant, d’escollir un fragment del seu art dramàtic que sigui la síntesi de tot el drama perquè, si existís, Bom el prendria com el total de l’obra i en suprimiria la resta. [...] Els joves autors portuguesos s’agruparen a Lisboa entorn de la figura de Gino Saviotti [Arpino, Itàlia, 1891-1980?], l’home de teatre per vocació i per formació, director del Teatro Estudio do Salitre que avui comprèn els millors autors i actors, figurinistes, maquilladors, escenògrafs i públic, i obté la col·laboració cada dia creixent de pintors, escultors i músics, per a seguir el gran camí de l’escena lusitana presidida per l’exemple suprem de Gil Vicente [Guimarães, Portugal, 1465 - Évora, Portugal, 1536]. I a part dels programes que ofereix el petit Teatro do Salitre remarquem la influència que ha tingut en la renovació dels repertoris dels grans teatres del país. Tot això és obtingut amb el mateix entusiasme i la mateixa fe que Pedro Bom posa en les converses amb la nostra gent i amb els nostres artistes, i que obre ací, una d’aquelles finestres que tant calen al nostre món d’avui, tancat per les circumstàncies.