Quatre artistes de viatge (1930)

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsFa pocs dies hem rebut la visita de l’arquitecte Le Corbusier, del seu germà Alfred -intel·ligent compositor musical-, del seu cosí Pierre Jeanneret -arquitecte col·laborador del nostre amic- i del famós pintor Fernand Léger. Tots quatre venien de París, en un cotxe Voisin, de pas cap a Madrid, Andalusia, et toute l’Espagne. A can Soler de la Barceloneta és un dels llocs gairebé rituals per a portar-hi els nostres visitants. Doncs bé, ja estem entaulats. Comensals: els quatre hostes anomenats, dos joves arquitectes catalans, senyors Josep Lluís Sert i Josep Torres Clavé, i el que signa aquestes ratlles. -Fa més de dos anys que no heu estat per aquí, amic Le Corbusier. -Doncs a mi em sembla que només fa vuit dies. Tot ho recordo exactament. -On heu anat aquesta tarda? -L’amic Sert ens ha acompanyat a l’Exposició. Veritablement, heu fet a Montjuïc un esforç portentós. -I de l’aspecte arquitectònic, què me’n dieu? -Què hi farem! (La gentilesa li obliga a canviar de tema, però la seva adversa opinió ja ha estat prou subratllada amb el gest.) -Saben que he quedat meravellat davant dels pintors primitius? -Oh, sí! La vostra pintura romànica del Museu és formidable -afegeix Fernand Léger. [...] -Jo crec, amic Le Corbusier, que l’anomenada arquitectura moderna ja comença a estabilitzar-se. [...] - Els joves -com aquests Sert i Torres- continuaran l’evolució del fet arquitectònic, amb altres noves aportacions, i així, un dia o altre, potser arribarem a assolir la tan esperada “construcció arquitectònica”. [...].-Si els senyors volen firmar l’álbum -interromp En Soler. -És possible sentir una cobla de sardanes? -ens demana el músic Alfred Jeanneret. I al cap d’uns moments el popular Paral·lel satisfà la curiositat dels visitants, els quals es desfeien en elogis després de veure dansar la primera rotllana. -Ara comprenc l’entusiasme de Strawinsky i Strauss per la vostra dansa -comenta Pierre Jeanneret. [...] En un recó de cafè, Le Corbusier s’entreté dibuixant la cara de Léger, i viceversa (Remarco aquest fet perquè són els retrats que publiquem.) [...]. A la una de la nit ens acomiadàrem dels nostres visitants, els quals tenien intenció d’anar a dormir a Sitges. Després de quatre renseignements i d’haver pronunciat unes quantes vegades “carretera de Sitges”, s’instal·laren dintre el Voisin. “ Au revoir! Bon voyage! ” Hem resseguit la premsa comarcal temorosos de llegir aquesta noticia: “A la nostra ciutat han arribat quatre turistes francesos que s’havien errat de camí. El seu propòsit era d’arribar a Sitges”. I com que no ho hem vist, és de creure que ja hi han arribat.