Mentre hi siguin, hi serem

Procuro no escriure anècdotes personals en aquests articles, però permeteu-me que faci una excepció. Dimecres, aniversari de la dana del País Valencià, em va enviar un missatge Vicent Olmos, editor i ànima de l'editorial Afers. Olmos és historiador i un dels caps més lúcids dels Països Catalans; Afers, la seva editorial, és una referència obligada per als lectors de llibres de pensament en llengua catalana. Edició, pensament i història a la fusteriana manera.

Tant Vicent Olmos com Afers són de Catarroja, una de les poblacions colpejades fa un any pels aiguats. Olmos ho va perdre tot o quasi tot, el fons bibliogràfic de l'editorial va quedar arrasat. Un any després, però, l'editor no m'escrivia per això. Era per confirmar, meticulós, que tingués bé la meva adreça per enviar-me el nou llibre de Josep Piera, Tot són ones, publicat per Afers. Amb la perseverança, la intel·ligència i la capacitat de feina de sempre, i amb la col·laboració i el suport de molts i bons lectors i escriptors, la petita gran editorial segueix endavant el seu modèlic camí. No fa falta dir –o no n'hauria de fer– que Josep Piera, poeta i prosista, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, és un dels escriptors vius en llengua catalana més importants. Que Olmos i Piera (i Ramon Ramon, poeta i dietarista excel·lent, que ha triat els textos de Tot són ones) facin plegats un llibre és una gran notícia per a la literatura catalana.

Més o menys a la mateixa hora del missatge de Vicent Olmos, Carlos Mazón feia una freda, viscosa al·locució en què reconeixia de forma ambigua que hi havia hagut “errors” (sense deixar clar si n'assumia la responsabilitat) i anunciava, un any tard, que el 29 d'octubre seria d'ara endavant diada de dol al País Valencià. Tornant a les anècdotes personals, l'endemà havia d'assistir, convidat per l'associació El Tempir i pel Patronat del Misteri d'Elx, a les representacions de tardor de l'impressionant drama sacre medieval del Misteri d'Elx, i també a presentar un meu llibre i fer una conferència sobre la llengua catalana a les Balears. Perquè a la gent d'Elx els interessa saber com està la llengua catalana a les Balears, naturalment.

Mentre passava això, en un cop d'ull a les xarxes em trobava les poetes Maria Josep Escrivà i Begonya Pozo, i el jove Joan Deusa, presentant a tort i a dret el seu magnífic llibre Ítaca arrasada, premi dels Jocs Florals de Barcelona d'enguany. I amics valencians, i també mallorquins, em feien arribar el vídeo de Lladres de sobretaula, la cançó que denuncia la vergonyosa conducta de Mazón i el seu govern, amb veus de Malifeta, Zoo, La Raíz, Abril, Los Chikos del Maíz i Tito Pontet. També m'arribava la cançó de Feliu Ventura sobre la dana, Quan el cel es tornà negre. I tantes i tantes coses que passen cada dia en un País Valencià vivíssim, que ens volen fer creure (i que alguns, des del prejudici, s'arriben a creure) que no hi és. Però hi és, hi són. I mentre hi siguin, hi serem, perquè una gran part de la millor cultura catalana és valenciana.