Per què hi ha tan poques dones dissenyant tecnologia?

JUDY WAJCMAN és una de les persones que més m’han fet pensar de totes les que he entrevistat últimament. No dóna titulars efectistes, matisa, pensa en directe, admet dubtes, i per això potser passa més desapercebuda. Però llegiu l’entrevista sencera, sisplau, si podeu.

Està preocupada perquè mentre que les dones tenen tants smartphones com els homes i són igual d’actives a les xarxes socials, a les escoles d’enginyeria o d’informàtica dominen els homes per una majoria aclaparadora. I diu ella: “És molt difícil que les teves experiències i creences no afectin el que dissenyes”. Entre que els grans pressupostos de recerca estan en mans dels exèrcits i la recerca privada està en mans de geeks -molts, homes- deixem d’abordar problemes importants, i perdem la mirada del 50% de la població, la més acostumada a resoldre el dia a dia. A la Gran Bretanya un 83% dels estudiants de medicina actualment són dones. I un 83% dels estudiants de ciències informàtiques i enginyeria són homes.

Cal celebrar que les dones ja hagin arribat a la medicina, però casualment no ho fan en el moment de màxima esplendor ni prestigi ni aspiracions econòmiques d’aquest ofici abans tan poderós. Però el sector líder, el que mou més diners i pren decisions que afecten tota la societat, té al davant una majoria masculina que imagina un món feliç amb robots que ens cuiden, molts jocs a tot arreu, gamification al poder, i cotxes que condueixen sols. Quan la feina del futur serà precisament cuidar persones. Viurem més anys i caldrà més atencions humanes i humanitzades. I a mesura que això avança es manté -diu Wajcman- la devaluació de la feina femenina. “En una societat ideal pensaríem que cuidar criatures hauria de ser una feina molt més ben remunerada que fer una negociació d’alta freqüència a la borsa. Per què s’han de guanyar tants diners bescanviat monedes i no tenint cura de les persones?”