'Vals' de Trabal. Una gran novel·la catalana (1936)

De l’article de Ramon Esquerra (Barcelona, 1909 - Front de l’Ebre, 1938) publicat tal dia com avui a La Veu de Catalunya (1-V-1936) sobre Vals, de Francesc Trabal (Sabadell, 1899-Santiago de Xile, 1957). El professor Esquerra era un dels crítics més exigents i cultes del seu temps, sacrificat com altres xicots a la batalla de l’Ebre. Trabal també era una valuosa jove promesa que els franquistes van empènyer cap a l’exili. Van ser dos capdavanters de la modernització de la nostra literatura aniquilats per la guerra.

Tots plegats ens queixem sovint de la manca de qualitat, del provincialisme de la nostra novel·la contemporània. I realment la queixa és ben motivada. Llevat d’uns quants casos que tothom coneix, la immensa majoria dels nostres novel·listes actuals viuen obsessionats per uns vagues records literaris, fan pastitx i es giren d’esquena al món que els ofereix ara la nostra terra. Quan es decideixen a fer novel·la agafen uns temes que sovint volen tenir categoria de símbols i són solament carrinclons. La manera de contar les històries és pedant i enravenada i sobretot acusa en moltes de les obres una incultura i un absolut autocontrol en el novel·lista. Les excepcions que hi ha no són tampoc massa satisfactòries. Uns cops el narrador és superior a l’estilista, altres cops l’estil precís amaga una gran manca de veritat. [...] Però tot i la manca d’una novel·la catalana amb una categoria i esperit europeus (fruit potser d’una manca de tradició), tots plegats no perdem mai les esperances de tenir-la. De tant en tant apareix, enmig de la sèrie infinita de llibres que no haurien d’haver estat publicats, una novel·la que ens fa ésser optimistes. Vals, de Francesc Trabal, que acaba de sortir (Edicions Proa, Col·lecció La Mirada), és, tot i els seus defectes, una d’aquestes raríssimes fonts d’optimisme. Vals no és una primera novel·la. És la lògica conclusió d’una sèrie d’assaigs en el camp novel·lesc, més o menys afortunats, però sempre intel·ligents i controlats per l’autor, un dels narradors més personals i vivents de la literatura catalana del nostre temps. [...] Vals és un llibre ple de vida. És un fragment de vida contemporània narrat amb un gran entusiasme i un sentit de responsabilitat poc corrents. Hom passa de la facècia, de la caricatura, a la tragèdia i a la poesia d’una manera lògica i insospitada alhora. [...] El personatge central, Zeni, és quelcom inoblidable. I autènticament real. L’autor ha cercat el seu tema i les seves criatures en la societat nostra actual. D’ací la vitalitat del conjunt. [...] El personatge central és parent pròxim del protagonista de la darrera novel·la de François Mauriac: Les Anges Noirs. Ambdós pertanyen a la línia dels seductors per naturalesa. Tant Zeni com el protagonista de Mauriac usen i abusen de llur poder de seducció sobre les persones femenines que els volten, atretes instintivament per ells. [...] La psicologia del personatge és altament interessant. Trabal ens la dona de manera ben precisa. El seu seductor passa, com tots els seus semblants, de la seducció espiritual a la material. Zeni esdevé en les darreres pàgines un “Burlador”, com el de Tirso, amb la mateixa manca d’escrúpols que aquest. La tragèdia es consuma d’una manera fatal, implacable. Trabal sap donar-nos aquesta mateixa sensació de cosa tràgica en aquelles darreres pàgines que al·ludíem abans, que són sens dubte el millor del llibre per la força que tenen i per la senzillesa i precisió amb què Trabal es cenyeix al tema. [...]