20/10/2017

21/10: Guardiola

JA HO SABEN: Guardiola va dedicar una victòria esportiva als Jordis presos. I Méndez de Vigo, fent-se l’enginyós, va respondre que Guardiola parlant de política és com si ell parlés de física nuclear: l’opinió irrellevant d’algú que parla d’una temàtica de la qual no entén. És molt interessant. Per a Méndez de Vigo, la política és com la física nuclear: només haurien de valdre les opinions dels que hi entenen (com ell mateix). En canvi, per a qualsevol demòcrata, l’opinió política no està reservada als experts, sinó que val igual el vot (i, per tant, l’opinió) de qualsevol ciutadà. La del futbolista tant com la del ministre. En física nuclear, no. Aquí, per parlar-ne, cal ser un especialista. Però per tenir opinió política (en democràcia!) no cal ser un entès o un professional, n’hi ha prou de ser un ciutadà. En aquest menyspreu als qui fan política sense ser (com ell) uns entesos, en aquesta visió aristocràtica, de coto privado de caza, contrària al concepte mateix de democràcia, s’explica el problema actual. Per què hauríem d’escoltar el que diuen i volen tres milions de catalans, si no hi entenen, si només són ciutadans, si es diuen Guardiola i no Méndez de Vigo i, per tant, no han tingut en els últims segles la política com el seu cortijo particular?