2/11: Heroi per accident

PEDRO SÁNCHEZ és un personatge curiós. Quan va arribar al lideratge del PSOE a molts ens va semblar (diria que d’una manera justa) un personatge menor, de circumstàncies, d’una certa vacuïtat: una mena d’actor no gaire bo disposat a representar qualsevol paper que el destí li assignés. Però va arribar un moment (i aquest és l’accident) en què, entre tots els papers que podria haver representat, només n’hi havia un que li permetia la supervivència política: el paper d’heroi. L’heroi moral fidel als seus principis, capaç de dialogar, inflexible a les pressions. Va esdevenir així un heroi per accident. I a partir d’ara? Pot ser que no se’n surti, que no se’n canti mai més gall ni gallina i quedi en la memòria com l’heroi derrotat. O pot ser que se’n surti. Llavors hi ha dues possibilitats. Una és la d’aquella magnífica novel·la de Montanelli i pel·lícula de Rosellini, El general Della Rovere: que l’actor mediocre acabi posant-se tant en el paper que esdevingui certament un heroi i faci tot el que heroicament toca fer. L’altra, que a l’heroi per accident quan se li acabi l’accident se li acabi l’heroisme i torni a ser un actor mediocre disposat a fer qualsevol paper que toqui. El model Zapatero, vaja (el de l’“Apoyaré el Estatuto...”).