3/11: No som els ‘raros’

“ELS CATALANS sou molt raros”. Vas pel món comentant el procés català i algú et diu que la reivindicació catalana és excèntrica, estranya. I contestes: “No, no... El que és raro és el govern espanyol”. En el món que ens és més pròxim hi ha unes maneres que són considerades les normals, les que corresponen a les democràcies. Una forma i un fons, unes maneres d’anar pel món, de parlar, de resoldre els conflictes, que tenen la benedicció del que és normal, i per tant comprensible i plausible. Abans de llegir la lletra petita, hi ha gent que ens mira des de fora -i aquest conflicte es resoldrà en l’escenari il·luminat de l’opinió pública internacional, tot i que s’hagi de fer molta feina entre bambolines- que creu que el govern espanyol és el normal i el sobiranisme català l’estrany. Però la finestra d’oportunitat per al sobiranisme és convèncer que va al revés: que ell es mou en els paràmetres del que és normal i pertinent en una democràcia, i que és el govern espanyol qui fa coses que no són normals ni pertinents: no escoltar, no dialogar, no negociar, perseguir, judicialitzar... El sobiranisme català ha de mirar de no ser ni semblar raro, excèntric ni maleducat, perquè no és la seva tradició. Però també perquè no li convé.