5/7: El tripartit com a esperança (unionista)

EN ELS ÚLTIMS dies diverses veus procedents de l’unionisme han profetitzat un canvi de paradigma en la política catalana: aniríem cap a una confluència del món d’Esquerra amb el dels comuns i amb la CUP que portaria a una mena de nou tripartit. Amb la possibilitat, assajada a Barcelona, d’incorporar-hi el PSC. En política, les profecies o són abortives, per evitar les coses, o es fan precisament per ajudar a fer-les realitat. I la idea del tripartit d’esquerres com a alternativa al procés té ara aquesta intenció. Una bona estratègia destructiva no tan sols demana molta potència de foc, sinó acumular-la en els punts neuràlgics (i sovint els punts febles, els més vulnerables) de l’adversari.

Cargando
No hay anuncios

L’unionisme més intel·ligent sap que el procés d’independència només pot ser si és ideològicament i socialment transversal. I que s’atura si es trenca el punt d’aliança entre l’esquerra i les capes mitjanes liberals i fins i tot conservadores. No parlo de partits, sinó de sectors socials. Si un decantament exclusiu cap a l’esquerra exclou i amputa les capes mitjanes, el procés és mort. Per això el tripartit d’esquerres és l’esperança i l’aposta de l’unionisme. No pas perquè els agradi. Perquè el consideren el mal menor.