30/9: Votar no és delicte

A DIFERÈNCIA del que passa en les dictadures, en les democràcies el primer objectiu d’una política d’ordre públic és evitar que hi hagi violència, garantir que la gent pugui viure lliurement i amb normalitat. Hi ha més objectius, subsidiaris. Fer complir la llei n’és un (en les dictadures, fer complir la seva llei és la funció bàsica). Però en democràcia el bé principal a preservar, l’objectiu que s’ha d’assolir, que no s’ha de trencar mai per complir els altres, és aquest: preservar la llibertat de la gent i la normalitat del carrer. Les institucions públiques poden actuar reactivament quan es produeix un brot de violència. Si algú el vol crear, les policies hi són per respondre, amb el mínim cost possible. En cap cas poden injectar violència on no n’hi ha. I ara i aquí, no n’hi ha. Diumenge hi ha milions de catalans que volen votar. Votar no és un delicte ni pot ser-ho. Figura que ho és organitzar una votació o cridar a votar. És discutible i prou que ho discutirem. Però votar, no. I la gent que vol votar i la gent que voti no són delinqüents. Ningú no els pot tractar com si ho fossin. L’endemà la política decidirà la gestió d’aquest vot. Però diumenge ha de ser per damunt de tot un dia de pau i llibertat. Que ningú no ho espatlli.