La victòria de la Victòria

Llegim a l’ARA que la direcció de la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana “ha decidit degradar la cap de meteorologia de la cadena À Punt, Victòria Rosselló”. Es tracta de la professional que aquell dia terrible, el dia de la dana que va omplir de fang i mort el País Valencià, va avisar la població en antena, amb posat gravíssim, amb aquestes paraules: "He vist moltes danes i us puc assegurar que no n'he vista mai cap com aquesta". Aquestes paraules, parlant a un “vosaltres”, amb aquest “us puc assegurar”, són reveladores i, ara mateix, molt commovedores.

Fer-la fora del seu lloc de treball és l’acte més semblant a matar el missatger que haurem vist mai. És tan, tan obvi, el gest, que fa vergonya. Qui mata el missatger? L’immadur. El que no vol acceptar el que passa. I qui és l’immadur? El nen, esclar, però també el reietó, l’emperador, l’absolutista, el que considera que el poder ve de Déu.

El govern –si n’hem de dir així, “govern”– de Carlos Mazón fa fora la dona del temps que va avisar del perill a través de la televisió (de què serveix, si no, un mitjà de comunicació públic?). Si no hagués avisat potser encara hi seria? Quina paella més amarga, la que m’imagino aquella tarda a El Ventorro, quina sort no formar part d’aquesta conxorxa, d’aquesta elit que fa i desfà. Quina vergonya dir-li a aquesta meteoròloga que se’n vagi, amb una excusa tècnica, potser.

“Hem perdut la guerra”, deia el missatger. Doncs matem-lo. No el volem veure. El poder ha de ser, sobretot, còmode. Mateu-lo, feu-ho net i ràpid, que jo haig de seguir al triclini menjant, indolent, granets de raïm. En realitat, que la degradin és una victòria seva, però massa amarga. No es podrà somriure mai.