23/04/2020

Sant Jordi malgrat tot / El delator

Sant Jordi malgrat tot

Sant Jordi 2020 ja ha passat. Malgrat el virus i a pesar del confinament, hi ha hagut llibres i roses. No hem atapeït els carrers, no ens hem abraçat, no hem viscut com ens agrada a tots el dia més bonic de l’any, però la reacció de la gent ha estat, de nou, per emocionar-se. Davant de situacions excepcionals, les persones fem coses excepcionals, i ahir el sector editorial en va tenir una prova. Potser no els sortiran els números ni aquest trimestre ni aquest any –i ha de plorar com tants i tants gremis que duran el perdigó a l’ala amb la crisi imminent–, però ahir va quedar demostrat que la gent –lectors o no– vol comprar llibres. Aquesta constatació ja és, per si sola, una gran notícia. Ahir va ser el dia de la reivindicació del llibre. Del llibre físic, l’objecte de paper, el gran invent de fa cinc segles que cap drac tecnològic no pot aturar. De fet, ahir, de llibres (de paper) se’n van vendre molts més que no es pensava ningú fa quinze dies. Soc del parer que si les editorials no haguessin donat el Sant Jordi per perdut abans de viure’l, si haguessin fet la inversió publicitària en mitjans que tenien prevista (i que han congelat per a un 23 de juliol que ja s’ensuma que tampoc es podrà fer amb ets i uts), els encàrrecs a les llibreries de capçalera o a les grans cadenes haurien estat encara molt més dignes. Lluny, sempre, del milió i mig llarg de llibres que es van vendre el 2019, amb més de 22 milions d’euros de facturació que van donar vida a tot l’engranatge editorial. La pandèmia i la consegüent congelació dels nostres hàbits socials ens va deixar en estat de xoc, la patacada de saber que el 23-A no tindria parades ni compradors va ser desoladora i moltes novetats encara ni han sortit dels magatzems. Però amb més optimisme, lideratge i imaginació, el dia d’ahir s’hauria convertit en un fenomen digne d’estudi. L’esforç de molta gent i la bona fe de tothom va ser lloable, això sí. Res a dir, doncs, d’aquest Sant Jordi que, com a festa de l’amor, no té rival.

Cargando
No hay anuncios

El delator

El llibreter D porta dies treballant dins del seu establiment amb la persiana abaixada. Només va deixar d’anar a la feina els quinze dies que ho van prohibir expressament. Els últims dies de març va fer endreça i aquests darrers dies d’abril ha preparat Sant Jordi. Els clients habituals no han deixat d’enviar-li comandes a través, bàsicament, de correus electrònics. Sabien que no podien rebre més estoc de les distribuïdores, que tan sols podien despatxar els volums que hi havia a la botiga i eren conscients que, arribat el dia, no podrien obrir. A mesura que s’ha acostat la diada, tots els treballadors de la botiga s’han reincorporat per començar a fer bosses i tenir-les a punt. Necessitaven totes les mans per sortir-se’n, per intentar salvar el desastre. Ahir, no van obrir. Hi va haver clients, però, que van anar a recollir els seus llibres a través de la persiana reixada. La poca cua que hi va haver, en algun moment, evidenciava la distància social entre persona i persona. Però un veí no hi va estar d’acord. Se’n va adonar, va trucar als Mossos, s’hi van presentar i van multar l’establiment. No el van tancar perquè ja estava tancat. El delator, satisfet, va baixar a l’estanc que sempre és obert, una cantonada més enllà. Va comprar el seu cartró i, de passada, va pujar al pis amb una quatre estacions feta amb forn de llenya que es va emportar de la pizzeria que hi ha al portal del costat de la llibreria.

Cargando
No hay anuncios

Amb el tema de les sortides de casa dels nens, i després de rectificacions i pedaços, Pedro Sánchez ha decidit que el permís serà de 9 a 21. No hi ha horaris marcats segons l’estrat d’edat de les criatures. Una hora al dia, a tot estirar, però no per franges. Per al delator, hauria estat una bogeria. Rere la cortina, amb el telèfon a la mà, jugaria a endevinar si una nena ja ha fet o no els sis anys i, per tant, si li corresponia un altre horari de passeig. I tornaria a marcar el 112 i diria que truca per denunciar una nena i el seu pare. Herodes va començar així.