El foc del País Valencià evoluciona favorablement: tornen a casa alguns veïns i l'escenari és "menys advers"

ValènciaL'incendi forestal declarat aquest dijous a la localitat valenciana de Montitxelvo continua cremant, però ja "evoluciona favorablement", segons el comunicat d'aquest diumenge al matí del servei d'Emergències de la Generalitat Valenciana. Alhora, destaca que a la nit no hi ha hagut cap novetat important: les zones més complicades continuen sent el cap de l'incendi i el flanc dret. A hores d'ara, no hi ha flames en el perímetre, però hi ha punts calents sobre els quals es treballarà "amb més intensitat" i intentaran aprofitar els moments propicis per apagar el foc. Un dels principals obstacles en les tasques d'extinció ha estat el vent, que ara pot anar de moderat a fort i prové de ponent, amb ràfegues fortes.

El foc ha anat avançant sense control, tot i que les perspectives al llarg de dissabte ja van passar a ser "menys adverses", segons el govern valencià, i al vespre es van aixecar bona part dels confinaments preventius als municipis afectats pel fum. Les flames, que ja han cremat 2600 hectàrees i obligat a desallotjar 850 veïns, afecten un perímetre de 60 quilòmetres.

En paral·lel amb les tasques d'extinció, que per primer cop aquest dissabte han pogut rebre els reforços de mitjans aeris perquè ha amainat la força del vent, també s'està investigant l'origen del foc. La Guàrdia Civil treballa amb la hipòtesi del "factor humà" com a causant de l'incendi, tot i que falta aclarir si ha estat accidental o provocat, segons informa l'agència Efe.

Gràcies a la bona evolució i a les "finestres d'oportunitat" que ha obert la baixada d'intensitat de les ratxes de vent, els efectius d'emergències han aixecat algunes restriccions a municipis com Castellonet, Terrateig i Llacuna de Villalonga. Es manté el confinament a Ador i restriccions a l'Ermita d'Ador i les urbanitzacions la Muntanya Corona i la Corona. Els veïns dels municipis sense restriccions han pogut tornar a casa seva, però les autoritats subratllen que el trànsit en el perímetre del foc continua restringit per deixar treballar els bombers.

Dissabte al vespre es van retirar els efectius aeris que quedaven treballant. A mitja tarda, una part d'aquests mitjans es van haver d'enviar cap a Chiva, on s'ha declarat un foc que ja està estabilitzat. Durant el dia, les zones més complicades han estat el cap de l'incendi i el flanc dret. Cap a les 20 hores no hi havia flama en el perímetre, segons el darrer balanç dels bombers, però encara queden molts punts calents. De cara a diumenge, s'espera un canvi en la direcció del vent i menys intensitat en les ratxes, que podran arribar als 40 km/h.

L'avanç cap a la costa, però, és una circumstància que podria afavorir el control de les flames per l'existència d'extenses zones de cultius –majoritàriament tarongerars–, que suposen una barrera natural al foc i que se sumen al límit que representa el curs del riu Serpis al sud. La Creu Roja ha instal·lat un alberg amb capacitat per a 380 persones i que acull 87 dels desallotjats preventivament.

Un inici agressiu pel fort vent

L'incendi va començar passades les dues del migdia al barranc Font de Montitxelvo i va obligar a declarar la situació 2 del Pla Especial davant del Risc d'Incendis Forestals atès el perill que afectés greument la població. Es van desplaçar fins al lloc de l'incendi nombroses dotacions de bombers i efectius de la Unitat Militar d'Emergències (UME), que no han pogut evitar l'expansió de les flames, afavorides pel fort vent i un terreny sec després d'un mes d'octubre càlid i sense precipitacions.

En una compareixença davant els mitjans de comunicació aquest divendres, el president de la Generalitat, Carlos Mazón, va destacar la dificultat de la situació i va concretar que, tot i que divendres es va reduir la intensitat del vent respecte a dijous, quan es van registrar ràfegues de fins a 110 i 120 quilòmetres per hora, el vent va continuar bufant en ràfegues de fins a 60 o 70 quilòmetres per hora. Sobre l'origen de les flames, Mazón va evitar assenyalar cap indici i va posposar aquesta anàlisi a jornades posteriors.

Tot i que les condicions meteorològiques van impedir fins aquest dissabte la feina dels mitjans aeris de la Generalitat, així com la dels avions amfibis del ministeri de Transició Ecològica, sí que hi van poder treballar els més de 300 efectius desplaçats entre bombers valencians, membres de l'UME i brigades vingudes de Múrcia i Castella-la Manxa.

Grans incendis fora de temporada

El foc que crema a les comarques de la Safor, la Vall d'Albaida i el Comtat s'ha produït en un mes, el novembre, en què històricament es registren pocs incendis. No es tracta, però, d'un cas aïllat durant els últims anys, ja que l'últim gran foc que va patir el País Valencià, el de Vilanova de Viver, es va registrar el març passat i va arrasar 4.700 hectàrees. Tots dos incendis, segons ha detallat l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), han tingut lloc en dos períodes “molt secs” i “molt càlids”, atípics per a l’època de l'any en què s'han produït.