L'Acadèmia Valenciana de la Llengua creu necessari intensificar la col·laboració amb l'Institut d'Estudis Catalans

ValènciaL'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha celebrat aquest dimarts la presa de possessió de set nou acadèmics, que han estat els primers membres que han ingressat en l'ens normatiu valencià després d'un procés de debat intern i no a proposta de les Corts Valencianes. D'aquesta manera, la institució creu que s'inicia una nova etapa "d'independència" i "sense cap tipus de subordinació política", en la qual aposta per la col·laboració amb altres entitats com l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), ja que veu "difícil d'entendre" que tots dos organismes lingüístics treballin "d'esquena" quan el seu objectiu és potenciar i protegir la "mateixa llengua".

Els set nous membres de l'ens –Inma Cerdà, Josep Martínes, Carme Miquel, Joan Francesc Mira, Brauli Montoya, Rafael Ramos i Abelard Saragossà– han jurat el seu càrrec amb "consciència, honor i respecte a l'ordenament jurídic" de l'AVL al Saló de Corts del Palau de la Generalitat.

En el seu discurs, el president de l'ens normatiu del valencià, Ramon Ferrer, ha assegurat que, amb aquest nomenament, l'AVL "posa fi a l'únic nexe de dependència política" que existia a través de la designació dels acadèmics per les Corts, mitjançant un procés d'elecció interna "impecable" i després d'un debat "intens".

Per tant, considera que l'entrada dels nous membres "donarà un nou impuls a la tasca acadèmica i normativa" i "seran la garantia més absoluta i solvent del rumb clar" de l'ens. "El d'avui no és un acte qualsevol, és un dia important en la curta vida de la Acadèmia que representa l'inici d'una nova etapa", ha manifestat.

En els 15 anys d'història de l'AVL, el seu president ha subratllat que l'entitat "pot sentir-se orgullosa del camí recorregut", amb "més encerts que errors", i malgrat la retallada del 25 per cent al seu pressupost per la crisi econòmica, que ha comportat un "esforç addicional".

Com a institució de la Generalitat, Ferrer ha remarcat que l'ens normatiu "gaudeix d'independència" i que els seus components "la salvaguardaran gelosament com fins ara", dins de la potestat normativa que té sobre el valencià en l'ordenament jurídic.

Més col·laboració

No obstant això, el responsable de l'AVL ha remarcat que aquesta independència "no significa que no pugui col·laborar amb el Consell o amb altres entitats públiques o privades", i, de cara al futur, ha apuntat la conveniència d'aprofundir en el treball conjunt amb "institucions d'altres pobles dels antics territoris hispànics de la Corona d'Aragó", ja que pensa que els passos abordats fins ara són "insuficients".

Ramon Ferrer s'ha referit en concret a l'IEC per "tenir la sort i el goig de compartir una mateixa llengua, interessos comuns i una gran estima". Per això, ha lamentat que "és difícil d'entendre que dues entitats tan afins treballin l'una a esquena de l'altra".

Dins d'aquesta línia de col·laboració, ha destacat accions conjuntes abordades entre l'AVL i la Generalitat "tant en l'etapa anterior com en l'actual" i "per fomentar la llengua en molts àmbits", amb la selecció de l'Escriptor de l'Any o la creació de l'Agència de Promoció del Valencià, així com convenis bilaterals amb ajuntaments i universitats.

Fomentar l'ús social del valencià

Per la seva part, el president de la Generalitat, Ximo Puig, ha manifestat la seva "absoluta confiança" en la labor dels nous acadèmics de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua per assolir amb èxit "que l'ús del valencià augmente en tots els àmbits de la nostra societat i que la manipulació interessada de la nostra llengua no siga mai més motiu de discòrdia entre els valencians".

Puig ha subratllat la importància que juga aquesta institució en el camp identitari dels valencians, i ha reconegut que encara "queda molt de treball per fer" per tal d'aconseguir "que l'ús social del valencià siga cada vegada major" en tots els entorns possibles, des dels mitjans de comunicació fins a la quotidianitat o l'àmbit empresarial.

El cap del Consell ha destacat la independència que ha mantingut l'AVL des de la seua creació, i ha afirmat que mai "s'ha caracteritzat per haver actuat al servei de les vel·leïtats dels partits polítics, sinó que, al contrari, ha destinat bona part dels seus esforços i recursos a realitzar projectes útils per al conjunt de la societat", com diccionaris i gramàtiques normatives.