El PP cedeix davant Vox i demanarà que Alacant deixi de ser considerada zona valencianoparlant

ValènciaVox té entre cella i cella afeblir l'ensenyament en valencià. Així ho demostra el fet que la crisi en el govern municipal d’Alacant provocada pel debat del pla d'estabilitat financera del consistori s'hagi resolt amb l'aprovació d'un decàleg de mesures que inclouen iniciatives sense cap relació amb l'àmbit econòmic com ara l'aprovació d’una declaració institucional que reclami a les Corts Valencianes que modifiqui la llei d’ús i ensenyament del català i defineixi la ciutat com a territori castellanoparlant.

Si tira endavant, el canvi suposaria incorporar la ciutat al grup de municipis en els quals l'ensenyament del valencià no és obligatori i on l'ús del català com a llengua vehicular és residual. Aquesta possibilitat és conseqüència d'una exempció prevista per la norma de l'any 1983, que aleshores es va definir com a transitòria, però que encara és vigent.

Com han explicat els mateixos portaveus de Vox, el partit ultra fa temps que treballa per ampliar l'exempció més enllà de les vuit comarques on s'aplica. De fet, ja l’any 2023 van presentar una moció en el consistori alacantí amb aquest objectiu. Finalment, la iniciativa va ser retirada a petició del PP, que va prometre als seus socis incorporar-la en la futura llei d'educació, circumstància que no es va produir.

L'anunci de Vox i el PP, que és el partit majoritari i ostenta l'alcaldia en la persona de Luis Barcala, ha provocat el contundent rebuig d'entitats com Acció Cultural del País Valencià o El Tempir, que han acusat les dues formacions de perseguir el català i conflictivitzar el seu ensenyament i ús. A més, han alertat que la incorporació d'Alacant a la denominada zona castellanoparlant podria ser el primer pas d'una estratègia que es podria reproduir a ciutats veïnes com Elx.

Les famílies opten pel valencià tot i el fre de la concertada

El desig del PP i Vox d'afeblir l'educació en català contrasta amb el resultat d'un informe fet públic aquest dimarts per l'associació Famílies pel Valencià que reflecteix el desig de moltes famílies per incrementar la docència en català. En concret, l'estudi revela que en la recent consulta sobre la llengua vehicular a les aules, el valencià va ser l'opció triada pel 56% de les famílies, un percentatge que creix fins al 70% en els centres públics i es redueix fins al 23% en els concertats.

L’associació considera aquestes dades “molt positives", atès que demostren que la gran majoria de les famílies "aposten perquè els seus fills i filles puguen estudiar en valencià" malgrat els intents de "la conselleria d’Educació d’arraconar la nostra llengua a les aules”.