El PP i Vox declaren la guerra a l'accent obert de València

ValènciaDebats encesos en les xarxes, cartes de queixa d'antics alumnes i alguns retrets. El PP i Vox han aconseguit que l'impuls de la doble denominació bilingüe de la ciutat de València hagi generat una nova polèmica entre les diferents sensibilitats del valencianisme polític i, de pas, reforçar les tesis dels populars que acusen les universitats i l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) d'impulsar un model de llengua allunyat del que utilitzen els ciutadans.

Per originar aquesta divisió, els dos partits només han necessitat dos moviments. Primer, promoure que la versió valenciana del nom canviï l'accent obert a la lletra e per un de tancat. Segon, encarregar l'informe que justifiqui aquesta modificació a un acadèmic de l'AVL, el gramàtic i professor jubilat de la Universitat de València Abelard Saragossà, que defensa aquesta fórmula des de l'any 1997.

L'ingredient que accentua el rerefons polític de la controvèrsia és que la proposta –que es va començar a tramitar a finals del 2023– coincideix amb l'enfortiment dels atacs de Vox a l'AVL, institució que l'extrema dreta sempre ha defensat eliminar. Atès que aquesta supressió és improbable en el curt termini perquè caldria modificar l'Estatut –per a la qual cosa és necessari el vot favorable de 66 diputats, mentre que el PP i Vox actualment en sumen 53–, els ultres pretenen aprofitar la precarietat dels conservadors –afeblits per la seva gestió de la DANA– per paralitzar la institució. Per a aconseguir-ho, han apostat per retallar en un 50% el pressupost de l'ens, que el passat 2024 va ser de 3,9 milions d'euros. I sembla que se'n sortiran, ja que el PP, que ja havia proposat rebaixar-lo un 25%, aquesta setmana s'ha mostrat disposat a fer realitat els desitjos del seu soci.

La coincidència del debat sobre el topònim amb els atacs a l'Acadèmia i el temor que l'informe de Saragossà sigui instrumentalitzat ha impulsat la publicació d'alguns articles a favor i en contra. També ha fet que una part de l'antic alumnat del gramàtic li demani en una carta pública que no col·labori amb qui pretén “exterminar el valencià”. En conversa amb l'ARA, Saragossà es desvincula del fet que la proposta inclogui una versió en castellà i defensa que la seva participació se circumscriu a la defensa d'una denominació que considera més adequada. En aquesta línia, i preguntat per l'actuació de Vox, no dubta a qualificar-la d'"antivalenciana". Menys crític es mostra amb el PP, amb el que aposta per bastir uns mínims consensos. De fet, aviat publicarà el primer volum d'una col·lecció filològica de la Diputació de València que presideix el popular Vicent Mompó –un dels pocs dirigents del PP obert a col·laborar amb el valencianisme.

Sobre el debat estrictament lingüístic, Saragossà addueix que el topònim amb accent tancat és el que correspon a la pronúncia de la major part de la ciutadana i que la normativa "no ha de separar-se innecessàriament de la llengua viva". A més, afegeix que aquesta pronúncia no respon a la influència del castellà, sinó a l'evolució del valencià.

El criteri de Saragossà no és compartit per la majoria d'acadèmics de l'AVL, que el 2022 van validar que la denominació oficial fos València en considerar que era l'òptima per mantenir "la continuïtat" de la tradició escrita, però que van recomanar que la pronúncia fos "amb e tancada". Es tracta d'un debat que es repetirà quan l'ens hagi d'emetre un informe sobre el nou canvi. Es tracta d'una valoració que es presumeix vinculant, però que fonts de l'AVL reconeixen a l'ARA que el consistori podria intentar esquivar. "La legislació és molt complexa i pot incloure la participació dels tribunals", alerten.