Les raons de l’ocàs de Rita Barberá

ValènciaLes eleccions municipals del 24 de maig van tenir, sens dubte, tres noms propis: Manuela Carmena, a Madrid; Ada Colau, a Barcelona; i Rita Barberá, a València. Les dues primeres perquè tot apunta que seran les futures alcaldesses de les seues respectives ciutats, i la tercera perquè després de 24 anys deixarà de ser-ho. Mentre la popularitat de Carmena i Colau creixia exponencialment durant els últims mesos, Barberá travessava les seues hores més baixes. Durant la campanya electoral l’alcaldessa de València, que temps enrere només rebia mostres de suport allà per on anava, va percebre que els temps havien canviat i que ja no tothom volia donar-li la mà, fer-li un bes o agrair-li la seua dedicació a la ciutat. Les escridassades al mercat d’Algiròs, del Cabanyal o de Russafa van ser un mal presagi per a l’equip de Barberá, que va veure com la nit electoral es complien els seus pitjors auguris amb escreix.

Previsiblement, l’alcaldessa de València -ara en funcions- deixarà el càrrec el pròxim dia 13, data en què es constituirà el nou ajuntament. Eixe dia posarà fi a 24 anys de carrera política dedicada exclusivament al govern municipal tot i haver sigut durant dues dècades una de les figures més importants del Partit Popular i haver rebut ofertes per fer el salt a la política autonòmica i estatal. Barberá va arribar a l’alcaldia el 1991 gràcies a un pacte amb l’extinta dreta regionalista d’Unió Valenciana i ara un acord de diverses formacions d’esquerres li impossibilitarà governar malgrat haver sigut la més votada.

La caiguda del mite

Durant dues dècades Barberá va guanyar cinc eleccions per majoria absoluta i la seua popularitat era incontestable. Guanyava a tots els barris de València, tots els districtes la votaven majoritàriament i l’oposició no li feia ombra. Aquesta tònica, però, ha canviat durant aquests últims quatre anys. Els regidors d’Esquerra Unida i de Compromís, principalment, i alguns del PSPV, també, li han complicat i molt el seu últim mandat, sent la primera vegada en 24 anys que Rita Barberá ha tingut enfront una oposició que ha evidenciat algunes de les mancances del seu govern.

Hi ha tres elements claus que expliquen la pèrdua de popularitat de Rita Barberá, que en les eleccions de diumenge va perdre la meitat dels regidors que tenia -passant de 20 a 10-, quedant-se a set de la majoria absoluta. La crisi econòmica, l’incompliment d’algunes promeses electorals i l’ombra de la corrupció han erosionat la imatge de Barberá, que també ha pagat, com la resta de candidats, el descrèdit de la marca Partit Popular.

L’augment de l’atur i la pobresa va canviar el paradigma de la València dels grans esdeveniments pel d’una ciutat que no ha sabut donar resposta a molts dels problemes de la gent que ha pagat els efectes de la crisi. En pocs anys, València ha passat de ser la ciutat seu de la Copa Amèrica o la Fórmula 1 a comptar amb quasi un terç de la població per baix del llindar de la pobresa.

En part per la crisi econòmica, Barberá no ha pogut complir amb alguna de les seues promeses electorals que va fer el 2011. Encoratjada perquè uns mesos després entraria a governar la Moncloa Mariano Rajoy, l’alcaldessa va prometre que per fi s’atendrien algunes reivindicacions històriques de la ciutat com el soterrament de les vies del tren o la rehabilitació del barri del Cabanyal, però quatre anys després tot continua igual.

Però sens dubte el que més mal ha fet a la figura de Rita Barberá ha sigut l’ombra de la corrupció que ha acompanyat la seua gestió en els últims anys. De fet, va estar a prop de ser imputada en el cas Nóos malgrat que finalment només va declarar com a testimoni. L’últim escàndol, però potser un dels que més han danyat la seua imatge pública, ha sigut el cas Ritaleaks, que ha revelat les despeses de luxe que carregava a l’erari públic en els anys més durs de la crisi econòmica.