Acabar amb la tria a dit dels directius públics: les claus de la nova reforma del Govern

BarcelonaUn dels projectes estrella del govern de Salvador Illa és la reforma de l'administració, que va encarregar a un grup d'experts encapçalats pel catedràtic de ciència política Carles Ramió, i que ja ha posat alguns canvis sobre la taula, com per exemple el "dret a l'error" tant de la ciutadania com dels funcionaris per lluitar contra la paràlisi de l'administració. Ara bé, hi ha una altra mesura que fa anys que s'arrossega legislatura rere legislatura i que cap govern fins ara ha estat capaç d'implementar: la regulació del directiu públic professional, que passa per posar fi a la discrecionalitat amb què ara els partits trien les persones que ocupen les direccions i subdireccions generals del govern de la Generalitat. És a dir, una reforma per posar fi a les tries a dit i al relleu de centenars de càrrecs cada cop que canvia el color polític del Govern.

Aquest dilluns l'executiu s'ha fet seva la proposta de forma solemne amb una escenificació amb el president, Salvador Illa, i Antoni Biarnés i Carme Poveda, els representants del Fòrum d'Entitats per la Reforma de l'Administració (FERA), que reuneix desenes d'associacions que fa temps que reclamen aquesta modificació. A la trobada també hi han assistit el president de la Cambra de Comerç de Barcelona i el Consell de Cambres, Josep Santacreu; el president de CECOT, Xavier Panés; a més de CCOO i la UGT.

"Catalunya ha d'avançar decididament cap a una llei de direcció pública professional que doni dret a una millor administració", ha dit en declaracions als mitjans de comunicació el conseller de Presidència, Albert Dalmau. "Si ens en sortim, és un canvi radical de l'administració –ha assegurat–, no és un canvi pensat per al govern que governa sinó per a l'administració i els governs que vindran", ha conclòs. I és que la reforma afectaria uns 200 nomenaments que ara estan en mans dels partits polítics.

L'acord de la trobada ha estat l'inici de la tramitació de la llei de direcció pública professional, que té per objectiu, segons el Govern, impulsar un "model específic" de direcció de la maquinària administrativa que estigui basat en "l'acompliment d'objectius i la responsabilitat gerencial" i no només en la confiança política, com ara. "La direcció pública professional ha de dotar la Generalitat d'una governança robusta d'arquitectura estable, coherent i orientada a resultats", asseguren des de l'executiu d'Illa. Segons ha explicat el conseller, el canvi passa perquè els polítics fixin els seus objectius i les polítiques públiques, però que les executin a través de la maquinària de l'administració dirigida per directius públics professionals després d'un procés de selecció meritocràtic.

"No és acceptable que ara es triïn persones exclusivament per confiança política i que moltes vegades no acrediten els mèrits professionals", ha dit el president de la Cambra de Barcelona i el Consell de Cambres, Josep Santacreu. "Aquesta no és una llei qualsevol, sinó l'eina que ens ha de permetre posar les persones adequades davant dels serveis públics [...]. La societat no entén per què a cada canvi de govern es canvien més de 500 càrrecs i no per criteris professionals", hi ha afegit el president de CECOT, Xavier Panés. El coordinador de la FERA, Antoni Biarnés, ha celebrat l'acord i ha demanat també que s'estengui la professionalització al món local.

La proposta

El canvi afectaria dos grups. El primer, les direccions generals dels departaments, així com direccions de serveis o llocs equivalents que tenen la consideració d'alts càrrecs perquè són nomenats per confiança política. El segon, les subdireccions generals, que ara s'escullen també per lliure designació pel poder polític, amb l'única diferència que han de ser funcionaris. La reforma passaria perquè en els dos casos les persones passessin un procés selectiu a través d'una comissió (encara pendent de concretar) en què sortís una terna escollida de tres candidats. Seria entre aquesta terna que el Govern triaria el candidat, tot i que no ha especificat els requisits que haurien de complir. Es mantindria, en tot cas, el requisit de ser funcionari en les subdireccions generals.

En definitiva, la idea del Govern és canviar el mètode d'elecció per tal que s'incorporin "criteris d'avaluació de competències directives i de control dels resultats assolits". Serà aquest mateix dimarts en el si del consell executiu que s'aprovarà la memòria preliminar del projecte de llei. I és que fins al primer trimestre del 2026 no arribarà el projecte enllestit al Govern i serà al llarg de l'any que ve que es tramitarà al Parlament.

Els pilars de la reforma, segons l'executiu, seran aquests:

• Deslligar la direcció pública professional de la "lògica exclusivament política o funcionarial", de manera que aquesta capa de directius no canviï cada cop que hi ha un nou govern.
• "Millorar la qualitat dels processos de selecció", diu l'executiu, perquè sigui més "imparcial i transparent".
• Associar els llocs de caràcter directiu a l'assoliment d'objectius "mesurables".
• Tenir un marc jurídic específic d'aquesta capa de directius públics separat de la resta.
• Crear una comissió de qualificació independent com a mecanisme d'avaluació dels candidats.
• Establir mandats temporals lligats a objectius en lloc del color de govern concret.