Adeu a Yolanda Díaz: no tornarà a ser candidata a les eleccions
La vicepresidenta segona espanyola fa un pas al costat perquè es configuri una nova aliança d'esquerres a l'Estat
MadridEra un secret del domini públic i només faltava posar-hi data: aquest dimecres, just després de participar en la sessió de control al govern espanyol, ha sigut el dia que ha triat Yolanda Díaz per anunciar que no tornarà a ser candidata a les eleccions generals. Seguirà com a vicepresidenta segona del govern espanyol i ministra de Treball, però ja no tindrà un paper protagonista en una coalició d'esquerres estatal, que tot just ara ha començat a presentar els fruits de mesos de negociacions. En una carta publicada a les seves xarxes socials, Díaz subratlla que "l'espai que Sumar va posar dret segueix amb força" i també destaca propostes "ambicioses" com la que defensa Gabriel Rufián per ampliar aquest espai als partits nacionalistes i independentistes d'esquerres. Abans de fer pública la carta, Díaz ja havia comunicat la seva decisió "als seus éssers estimats, al conjunt del seu espai polític i al president del govern espanyol".
"Sempre vaig tenir moltes reticències davant la idea de ser candidata. La política és dura, especialment per a les dones, però no em penedeixo d'haver fet el pas. Miro enrere i estic orgullosa de tot el que hem aconseguit de forma col·lectiva i treballant sempre per millorar la vida de la gent", deixa per escrit. Amb ella al capdavant, Sumar va obtenir 31 diputats en els comicis del 2023, quatre menys dels que va obtenir Unides Podem el 2019 amb Pablo Iglesias al capdavant. Díaz va ser, de fet, la designada per Iglesias per ser la seva successora un cop ell va abandonar la política estatal, una decisió de la qual més endavant diu que es va penedir.
Qui serà el relleu?
Mentre busquen la manera d'articular la nova coalició electoral que, de moment, integraran Sumar, Comuns, Més Madrid i IU, tot i que aspiren a convèncer altres partits a l'esquerra del PSOE –el més reticent a sumar-s'hi és Podem–, la confluència també haurà de buscar la persona que haurà de liderar l'espai. Una de les que podrien fer el pas és l'exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que ja ha renunciat a ser alcaldable de la capital catalana i que ara presideix la fundació Sentit Comú, el think tank dels comuns.
"Ara no és el moment de parlar de noms", ha indicat la portaveu de Comuns a Madrid, Aina Vidal, que ha negat que Díaz fos un "obstacle" per a la futura coalició d'esquerres i ha posat en valor la feina de Díaz, sobretot en matèria laboral. També s'ha pronunciat així el portaveu del PSOE al Congrés, Patxi López, que ha destacat l'última gran reforma laboral. "Tota la gratitud. [...] Ha tornat la dignitat al món laboral", ha afirmat López, que no ha obviat que la unitat a l'esquerra beneficia, també, els socialistes. Sobre possibles noms, Antonio Maíllo, d'Esquerra Unida, s'ha limitat a dir que cal un "revulsiu". Fonts dels comuns es reafirmen en el compromís d'articular una nova coalició "que faci possible tornar a vèncer la dreta i l'extrema dreta". Mentrestant, "cal cuidar el govern de coalició, garantint estabilitat i màxima ambició a l'hora d'aconseguir avenços socials", han apuntat.
Reivindica la seva petjada
En la carta, Díaz reivindica la petjada que ha deixat en les polítiques impulsades des del govern espanyol. "En els últims anys hem aconseguit coses que semblaven impossibles", ha afirmat, i ha citat que la taxa d'atur s'hagi situat "per sota del 10% amb rècord de persones ocupades", l'augment del salari mínim fins als 1.221 euros o la "protecció del teixit productiu amb els ERTO" així com el reconeixement dels drets de les treballadores de la llar o l'increment dels permisos per naixement i cures. "Continuaré treballant al govern [...] per avançar tot el que ens queda per fer", ha subratllat.
Ja fa més d'un any i mig que Díaz va decidir apartar-se del lideratge orgànic de Sumar per centrar-se en la tasca al govern espanyol. Els conflictes amb els altres partits de la coalició entre queixes pel seu hiperlideratge i els mals resultats a les eleccions europees del 2024 van provocar la reformulació de l'espai amb aquesta retirada progressiva de Díaz, que culmina ara amb la confirmació que no tornarà a ser la cap de llista en els pròxims comicis espanyols. Mentre que altres dirigents de Més Madrid o Compromís han lloat la seva contribució a les xarxes, fonts del PP han subratllat que si Díaz renuncia és "perquè sap que no la volen ni els seus".