Per què ara Espanya no pot jutjar Netanyahu i abans del 2014 sí?

MadridLa Fiscalia espanyola investigarà els "crims" d'Israel a Gaza, segons ha anunciat aquest dijous. Ara bé, aquest titular no vol dir que Espanya perseguirà directament aquests presumptes crims sinó que es limitarà a recollir indicis per lliurar-los als tribunals internacionals que ja tenen processos oberts contra l'estat hebreu. La justícia espanyola, amb la legislació vigent, no té capacitat per perseguir els delictes de genocidi o de lesa humanitat comesos en altres països per persones que no estiguin vinculades amb Espanya, com seria el cas de Benjamin Netanyahu. És a dir, a l'Estat no s'aplica el principi de jurisdicció universal, que significa que qualsevol tribunal nacional pot perseguir els autors d'aquesta mena de delictes contra els drets humans –tinguin la nacionalitat que tinguin i encara que hagin perpetrat els crims fora del país que es fa càrrec de la investigació– per evitar la impunitat i la desprotecció de les víctimes als seus territoris.

Això no ha estat sempre així, sinó que és un principi que s'ha retallat. Mentre que des del 1985 fins al 2009 l'estat espanyol va ser capdavanter en l'aplicació de la jurisdicció universal –que permetia als jutges espanyols investigar crims comesos en altres països, com va ser el cas d'investigacions contra el dictador xilè Augusto Pinochet a l'Audiència Nacional per la repressió exercida contra dissidents, o la investigació contra l'expresident xinès Jiang Zemin pel genocidi al Tibet–, diversos canvis legals l'han convertit en inaplicable. La primera, del 2009, va ser una limitació introduïda pel govern del socialista José Luis Rodríguez Zapatero a la qual va seguir una reforma legal del popular Mariano Rajoy, el 2014, que va deixar tocada de mort definitivament l'aplicació de la jurisdicció universal a Espanya. La iniciativa del PP va suposar l'arxivament d'investigacions que estaven en marxa a l'Audiència Nacional, com la de la mort del periodista de Telecinco José Couso durant la guerra de l'Iraq a mans de l'exèrcit dels Estats Units o la del genocidi de Ruanda, perquè es va aplicar amb caràcter retroactiu.

La decisió de Rajoy va generar la crítica tant de membres del poder judicial com de l'oposició –el PSOE la va recórrer sense èxit al Tribunal Constitucional tot i haver obert el camí uns anys abans–, així com d'organitzacions de defensa dels drets humans, com Amnistia Internacional (AI). En un informe emès el 2014 per AI, l'associació denunciava que la modificació legislativa del PP era "contrària tant al dret internacional com a la mateixa Constitució espanyola" pel fet que el primer estableix l'obligació de perseguir aquesta mena de crims sense limitació territorial o de nacionalitat i que la carta magna reconeix el dret a la tutela judicial efectiva. El Tribunal Constitucional va descartar el 2018 que la norma de Rajoy fos inconstitucional.

Sumar planteja revertir-ho

Fa més de deu anys d'aquesta reforma i, tot i que el PSOE governa amb formacions progressistes des de fa set anys, no s'ha revertit aquesta situació. En l'última dècada se n'han fet diversos intents al Congrés i, de fet, hi ha en tramitació una proposició de llei de Sumar que planteja recuperar la jurisdicció universal ampliant la possibilitat de jutjar a Espanya persones estrangeres que hagin comès aquesta mena de crims fora de territori espanyol. "Els delictes de genocidi que no hagin estat perseguits eficaçment quedaran sota la competència dels tribunals espanyols encara que no existeixi cap vincle de connexió amb Espanya", diu el text. Si bé el febrer del 2024 la iniciativa va ser admesa a tràmit amb els vots dels socialistes, s'ha ampliat el termini per presentar esmenes més de 50 cops, la qual cosa fa que encara estigui en un calaix. "Respondre a aquests crims exigeix desbloquejar la tramitació de la llei", ha reclamat a X aquest dijous un dels seus impulsors, el diputat d'Esquerra Unida Enrique Santiago, que ha fet una crida a un "acord de tots els grups defensors dels drets humans per aprovar-la".