Aragonès renuncia al sou d'expresident i se'n va a treballar al negoci familiar

BarcelonaPoc més d'un any després de perdre la presidència de la Generalitat, Pere Aragonès renuncia al sou d'expresident per anar a treballar a l'empresa familiar. Ja al mes de maig, en una entrevista a l'ARA, l'expresident assegurava que tenia al cap plans per al seu futur que no passaven per l'àmbit polític. Va descartar exercir d'advocat –és llicenciat en dret– i, finalment, s'ha decantat per l'empresa familiar, una cadena hotelera amb seu a Pineda de Mar, Golden Hotels. Una tasca que compaginarà amb la tesi doctoral que va reprendre a la Universitat de Barcelona fa uns mesos i amb la docència a la Universitat de Vic, on impartirà classes d'història econòmica. Aragonès no cobrarà l'assignació que cobrava fins ara -d'uns 108.000 euros anuals- com a expresident, però sí que mantindrà l'oficina que havia instal·lat al Pavelló Nord del Palau de Pedralbes de Barcelona.

"És fonamental saber tancar bé les etapes per continuar sent útil: ni aferrar-se als càrrecs, ni convertir-los merament en un mitjà de subsistència ni tampoc acabar reduït a una figura de vitrina", justifica Aragonès en una carta publicada aquest dimarts a X. L'agost de l'any passat Aragonès es va convertir, amb 42 anys, en l'expresident més jove de la història de Catalunya i ara ha decidit tancar una etapa de "dedicació exclusiva a la política" per passar al món de l'empresa privada. Aragonès agafarà el relleu del seu pare, Pere Aragonès, que es jubila com a conseller delegat, i passarà a dirigir el negoci familiar, que compta amb vuit hotels a Pineda de Mar, Salou, Vila-seca i Tossa de Mar.

"Fins ara era un negoci amb el qual no havia tingut cap relació, més enllà de les converses de sobretaula", assegura Aragonès, que afegeix que la decisió l'ha pres per la necessitat de "relleu generacional i per circumstàncies familiars recents que han accelerat aquest pas". L'expresident de la Generalitat també afegeix que el camí professional que tenia pensat emprendre no passava per ser "cap quota, ni entrar per cap porta del darrere ni per cap porta giratòria" en cap companyia. El salt a l'empresa familiar era una qüestió que s'havia plantejat, apunten fonts pròximes a l'expresident, però mentre va exercir en política institucional va voler separar una cosa de l'altra.

Aragonès va comunicar la renúncia formalment al Govern el 10 de setembre i es farà efectiva aquest dimarts mateix; és a dir, que des d'avui deixa de rebre el sou d'expresident. La retribució com a expresident la podia rebre durant quatre anys. La llei d'expresidents marca que les persones que han exercit el càrrec de president de la Generalitat tenen dret a percebre una assignació equivalent al 80% de la retribució mensual que rebien durant la "meitat del temps que han estat al càrrec i, com a mínim, per una legislatura". Aquest últim cas és el d'Aragonès, que després de quatre anys deixaria de percebre cap remuneració fins a la jubilació.

Aragonès s'allunya de la primera línia política, tot i que en els últims mesos ja s'havia mantingut en un segon pla, també en la guerra interna que va viure Esquerra l'any passat. L'expresident, tot i donar suport a la candidatura que apostava perquè Oriol Junqueras fes un pas al costat i que encapçalava Xavier Godàs, no es va implicar en la seva campanya interna. Fa uns mesos, Aragonès es va reunir amb el líder d'Esquerra, però el contacte no és ni diari ni habitual. Precisament, Oriol Junqueras ha escrit un missatge a X agraint-li el seu "compromís" i la seva "generositat".

La situació de la resta d'expresidents

Aragonès no és el primer expresident de la Generalitat que renuncia al sou. A hores d'ara, hi ha quatre expresidents que no reben aquesta assignació. José Montilla va renunciar a la pensió vitalícia quan va ser nomenat conseller d'Enagás l'any 2020. Tampoc la percep Jordi Pujol, que hi va renunciar després de la confessió de la deixa. Carles Puigdemont no va acceptar el sou d'expresident quan va ser destituït del càrrec arran de l'aplicació de l'article 155. El líder de Junts ha cobrat com a diputat al Parlament, de l'Eurocambra i ara torna a ser diputat de la cambra catalana. A Quim Torra, després de cobrar aquesta assignació durant quatre anys, se li va acabar el setembre de l'any passat. Tant Pasqual Maragall com Artur Mas sí que cobren la seva assignació, la pensió vitalícia. Tots els expresidents, excepte Jordi Pujol, mantenen la seva oficina.